El cas de la jove que va deixar el seu pis d’Encamp arran del conflicte generat per la presència d’una gossa evidencia una qüestió que difícilment admet respostes simples. Hi ha un contracte que, segons la mateixa afectada reconeix, prohibia tenir gossos, però també un procediment judicial encara pendent d’una nova resolució després de la intervenció del Tribunal Constitucional. Per tant, convé evitar conclusions anticipades sobre qui té raó. La posició d’ARPA introdueix, però, un debat pertinent en plena tramitació de la nova llei de protecció i benestar dels animals: fins on poden arribar les prohibicions contractuals i quin pes han de tenir els danys, les molèsties o els problemes de convivència efectivament acreditats. Protegir els drets dels propietaris i garantir una convivència responsable amb els animals no són necessàriament objectius incompatibles. La futura regulació té l’oportunitat d’aportar criteris clars, proporcionats i previsibles que ofereixin seguretat a totes les parts i evitin que cada conflicte acabi depenent exclusivament dels tribunals.
