A vegades, en política, una paraula diu molt més del que sembla. Xavier Espot ha qualificat d’«hiperventilats» aquells que, contraris a l’acord d’associació amb la Unió Europea, reclamen que es faci el referèndum. I sincerament, crec que és una manera molt poc encertada de referir-se a una part del país que, simplement, vol votar.
No som hiperventilats.
I això no va ni tan sols de ser partidari o detractor de l’acord. Cadascú tindrà els seus arguments i arribarà a les seves conclusions. Hi haurà qui pensi que acostar-nos més a Europa és el millor camí per a Andorra i hi haurà qui cregui exactament el contrari. Perfecte. Precisament d’això hauria d’anar el debat.
El problema és que s’ha promès un referèndum. I si s’ha promès que els andorrans tindrem l’última paraula, és absolutament normal que hi hagi gent preguntant quan podrem tenir-la.
Espot es pregunta per què són els detractors de l’acord els que tenen tanta pressa. Doncs la resposta em sembla bastant senzilla: perquè són detractors de l’acord.
Què haurien de fer? Si algú creu sincerament que aquest acord no és bo per al país, és normal que intenti aturar-lo. I la millor manera de fer-ho no és cridant, ni saltant-se les institucions, ni buscant dreceres estranyes. És votant. Posant una urna i preguntant als andorrans què volen fer.
Això és el que em sorprèn de l’expressió «hiperventilats». Perquè sembla que voler accelerar una consulta democràtica sigui una mena de nerviosisme irracional. Com si aquells que demanen votar fossin uns impacients que no entenen els tempos de la política.
Potser és justament al revés.
Potser hi ha gent que simplement és conscient que estem parlant d’una decisió importantíssima per al futur d’Andorra.
No decidim una llei qualsevol ni una qüestió que es pugui modificar tranquil·lament d’aquí a quatre anys. Parlem de la relació que volem tenir amb la Unió Europea i, en bona part, del model de país que volem deixar a les pròximes generacions.
És normal que això preocupi. És normal que generi debat. I sí, també és normal que els qui consideren que l’acord és un error vulguin votar com més aviat millor.
Els partidaris de l’acord intentaran convèncer-nos que votem que sí. Els detractors intentaran convèncer-nos que votem que no. Això no és cap problema. Això és exactament el que passa en una democràcia.
El que no hauríem de fer és ridiculitzar una de les dues parts.
Perquè darrere d’aquests suposats «hiperventilats» hi ha ciutadans. Gent que pot estar equivocada o pot tenir raó, però que té exactament el mateix dret que qualsevol altre a defensar quin futur vol per al seu país.
Així que sí, alguns tenim pressa.
Tenim pressa perquè volem saber què pensa Andorra. Tenim pressa perquè se’ns va prometre que decidiríem. I tenim pressa perquè, quan una decisió és prou important per condicionar el futur d’un país, la paraula final no hauria de ser del Govern, ni de l’oposició, ni de Brussel·les.
Hauria de ser dels andorrans.
I voler votar no és hiperventilar.
