Bernat Casañas

Quan pregunto a la gent "tu com utilitzes la IA?", veig que tenen una concepció molt limitada del que pot fer perquè es pensen que la IA és com Google, en què simplement li preguntes, et respon i després tu ho fas tot. L’única cosa que crec que li falta a la gent és creure’s que la IA ho pot fer tot. S’ha de canviar totalment el plantejament. Per exemple, l’altre dia li vaig dir a la meva IA que em fes un plànol 3D de casa meva per poder editar-lo, moure mobles i posar-ne fins i tot de nous. I m’ho va fer. Realment, l’únic que necessites no és tant aprendre prompts o aprendre mil coses que no serveixen per a res; simplement, has de bolcar tota la teva imaginació sense límits a la IA, com si estiguessis en un somni.

Utilitzo la IA de forma local. El model es connecta al meu ordinador, accedeix a la informació que necessita i, quan deixa de fer-ho, no se la queda. En qualsevol cas, el problema de les dades no és nou ni exclusiu de la IA. Governs i empreses privades ja tenen accés a grans quantitats d’informació, incloses dades sobre els moviments de les persones. És impossible escapar-nos completament d’això. El que ha canviat amb la IA és la capacitat de processar i analitzar totes aquestes dades. Un sistema com Palantir, per exemple, pot accedir a grans quantitats d’informació i, amb la IA, processar-la i extreure conclusions que abans eren molt més difícils d’obtenir. Per tant, més que un problema nou creat per la IA, el que tenim és una capacitat nova per processar una quantitat enorme de dades.

És com si se’t trenca el cotxe i el vols arreglar tu mateix, però no saps quines peces has de canviar ni com fer-ho de manera segura. Llavors contractes un mecànic. En comptes de contractar-lo durant vuit hores perquè ho faci ell, només li compres una hora perquè et digui què has de canviar i després ho fas tu mateix. Així doncs, durant aquesta hora, el que faig és un diagnòstic del que et passa i del que hauries de canviar perquè l’empresa, de cop, pugui ser molt més eficient.

Hauríem d’ensenyar una nova manera d’aprendre i treballar. De fet, la meva formació dura vuit hores. Jo he fet formacions de sis mesos, d’un any sencer, amb títols universitaris i tot això, i ara mateix tinc una formació de vuit hores en què t’ensenyo a instal·lar la teva «mà dreta», que és el que he comentat. Literalment, t’ensenyo com poder fer absolutament el que et doni la gana sense ajuda ni coneixements previs sobre aquell tema. Les universitats han d’adaptar els seus cursos perquè els alumnes aprenguin d’aquesta manera, perquè puguin adquirir aquest coneixement.

Una cosa és l’ensenyament i una altra, la pedagogia. La pedagogia és el més important. Jo he implementat la IA a les empreses i el més important no és només implementar-la, sinó com transmets l’ètica i els valors sobre com utilitzar aquesta eina. Et puc ensenyar a utilitzar-la i tu et pots preguntar com fer-ho, però no tindràs el toc de la meva perspectiva ni dels meus valors sobre com utilitzar la IA. Vaig a la universitat per veure els professors per la seva experiència. La IA no té experiència. No és un sistema viu, no ha tingut vivències. No pot empatitzar amb tu ni donar-te una perspectiva real sobre els problemes que tindràs en el futur. Perquè sí, els advocats, per exemple, poden aprendre IA i poden aprendre amb la IA sobre dret. Molts dels problemes que tindran en el futur seran qüestions jurídiques, com ara si una clàusula l’has de redactar d’una manera o d’una altra. Això, evidentment, la IA t’ho pot ensenyar. A mi, per exemple, m’han servit molts referents que he trobat a la universitat, els meus professors, que m’han donat aquesta perspectiva de com utilitzar la tecnologia per al benefici comú. I això la IA no m’ho podrà ensenyar mai. M’ho pot donar l’experiència d’aquestes persones. El fet d’ensenyar-nos a pensar és el més important. Sempre ho dic: jo soc enginyer, però l’enginyeria en si, el que he après, no és tan important com la manera de pensar que m’han donat els professors.

Parlo d’una «mà dreta», la qual seria un assistent que utilitza tot això que has comentat. Pots utilitzar robots, agents, subagents que treballen en paral·lel, rutines automatitzades... Pot fins i tot automatitzar tasques i crear programes informàtics. La meva filosofia és sempre intentar anar a l’arrel.

Si no entrenes correctament la IA i simplement la utilitzes per dir-li «fes-me això», la qualitat dels resultats serà nefasta. Hem de tenir aquest coneixement i fer que vagi creixent amb l’empresa. Per a mi és molt important que no només vagi a l’empresa, li exposi tot el model d’IA i li configuri tot, sinó que creï un sistema escalable que vagi creixent amb l’empresa. Si no, no té cap sentit. Un dels principals errors de les empreses és centrar-se només a automatitzar una part del negoci, però és el que sempre dic: si automatitzes el màrqueting i les vendes, què passarà després? Què passarà amb el departament de suport al client, l’atenció al client, les operacions, els recursos humans o la comptabilitat? Hi ha un augment de les vendes i un augment de la feina, però no t’oblidis de preparar els següents departaments per gestionar-ho.

En primer lloc, Andorra és un país que cada vegada està més present i és més conegut internacionalment, i cada vegada més gent confia en el talent que hi ha aquí i el contracta. També té els avantatges fiscals que ens permeten oferir preus més competitius. Ara hem de traslladar aquests avantatges a la indústria tecnològica. Per exemple, una empresa de màrqueting busca reduir al màxim el temps que dedica a cada client. Amb la IA podem aconseguir que, en lloc de dedicar quatre hores a gestionar un client, en necessitem només mitja hora. Això significa que una sola persona pot arribar a gestionar vuit vegades més clients. Si dotem les empreses i els comerços d’Andorra d’aquestes eines, encara que només les implementi la meitat del país, l’impacte ja serà important. No és gens ambiciós pensar que pràcticament tota Andorra pugui implementar la IA en els seus negocis. Si aquestes empreses implementen la IA i, al mateix temps, surten a buscar clients i nous mercats a l’exterior, l’impacte pot ser molt important. No només perquè aquestes empreses poden guanyar molts més diners, sinó perquè això també pot contribuir a fer créixer l’economia i augmentar el PIB del país. I no estem parlant que les empreses hagin de passar de les fàbriques i del treball manual al treball automatitzat fent una inversió d’uns milions d’euros en maquinària. Estem parlant de pagar una llicència de 20 euros al mes.

En realitat, els models d’IA que utilitzem funcionen en servidors situats als Estats Units o a Europa. Nosaltres, com a usuaris, no tenim un model propi que estigui consumint aquesta energia directament. Quan utilitzes ChatGPT o qualsevol altre sistema d’IA, l’energia es consumeix al país on estan situats els servidors. Per tant, simplement hem d’utilitzar aquestes eines i aprofitar-les. Nosaltres no ens hauríem de preocupar especialment per aquest aspecte. A més, ja s’estan desenvolupant mesures i sistemes per gestionar millor el consum energètic. I no només parlem d’estalviar energia, sinó també aigua. Es parla molt del consum d’aigua associat a la IA, però, per exemple, la comparació entre el sector de la roba i la IA pel que fa al consum diari d’aigua és enorme. El sector de la roba consumeix infinitament més recursos que els models d’IA.

Sí, la IA acabarà eliminant llocs de treball, però una empresa que realment aplica la IA perquè vol créixer no vol dir que, de cop, hagi de reduir el nombre de persones que hi treballen. He vist casos en què, de cop, han reduït el personal destinat a una determinada tasca de quatre persones a mitja persona i, al mateix temps, han augmentat la facturació en 100.000 euros l’any. Però l’important era que les persones que ja no feien aquella tasca passaven a fer una altra cosa molt més important. La meva experiència és que la IA elimina feina, però això no vol dir directament que elimini llocs de treball.

Està bé. L’únic és que hi ha d’haver més d’un competidor, perquè, si no, és exactament el mateix: depenem d’una sola empresa. El que sempre dic és que això és complicat a Andorra. Hi ha només una empresa d’electricitat, hi ha només una empresa de telefonia. Jo ho entenc, hi ha els seus motius, però ens fa dependents. La competència, des d’aquest punt de vista, fa créixer el mercat. Igual que als Estats Units, hi ha diversos proveïdors que estan competint entre ells per millorar i cada dia milloren més, perquè cadascú innova.

Ara mateix pot ser un sector amb molt potencial i que generi diners a Andorra, com en el seu moment ho va ser internet. Les empreses d’internet van arribar a ser una potència, però, en realitat, la IA és una eina que acabarà potenciant els negocis en general i, per tant, augmentant la seva facturació. Però no té per què ser només la IA. La IA desapareixerà de la boca de tothom d’aquí a un temps. És com parlar d’internet. Abans es parlava molt d’internet, però ara tot està tan basat en internet que ja no se’n parla.

Des del meu punt de vista, això ha d’anar acompanyat de formació i d’un procés de conscienciació de la població. Això també podria contribuir a reduir moltes de les preocupacions que té la gent sobre la fuga de dades i, per tant, podria ser una iniciativa molt interessant. Sobretot, ha de ser una infraestructura que permeti fer el país més competitiu. Ara mateix, en empreses i models de negoci cada vegada més orientats a la IA, els costos de personal tenen menys pes. El que tenim són, sobretot, costos associats a les API i als serveis d’intel·ligència artificial. Si, per exemple, jo he d’analitzar un document amb Claude i em costa dos euros, mentre que amb un model desenvolupat aquí, a Andorra i pels andorrans, em costa cinquanta cèntims, soc molt més competitiu. Per tant, té molt de sentit desenvolupar aquesta infraestructura quan realment et permet ser més competitiu. No perquè tinguis aigua aquí dins, sinó perquè tens avantatges econòmics per utilitzar-la.

La IA t’ha vingut a fer més humà. Si puc expandir-me una mica més, jo sempre defenso que la IA ha vingut a fer la feina que tu no has de fer i que tu no vols fer, perquè tu et puguis centrar en allò que et motiva, que et fa despertar-te amb il·lusió al matí. Per a mi això és molt important. Jo no volia, des de fa molts anys, despertar-me un diumenge i tenir ansietat perquè treballava el dilluns. Hi ha molta gent que té ansietat constantment perquè està vivint una vida que no vol viure, sobretot en la feina, que ocupa més de vuit hores al dia. Jo plantejo que utilitzem la IA per eliminar tota aquella feina que no vols fer i que, només de pensar-hi, et genera ansietat i malestar. I, a partir d’aquí, comença a viure. Hem vingut aquí a experimentar, a viure i, sobretot, a créixer. I la IA s’ha encarregat de tota la resta.