Les noves tecnologies han transformat la manera com ens comuniquem i relacionem, però també han traslladat a l’entorn digital conductes que no hauríem d’acceptar fora d’una pantalla. Que en només uns mesos s’hagin registrat tants casos de violència de gènere digital com durant tot l’any passat és una dada que obliga a prestar-hi atenció, encara més quan bona part de les situacions afecten joves i adolescents. Compartir permanentment la ubicació, exigir saber amb qui parla la parella, controlar les xarxes socials o revisar un telèfon poden arribar a normalitzar-se sota una falsa idea de confiança. I és precisament aquí on hi ha un dels principals riscos: no identificar el control com una forma de violència. Que hi hagi més conscienciació i una millor detecció és positiu, però la prevenció ha de començar molt abans. Famílies, escoles i institucions tenen el repte d’educar també en unes relacions digitals sanes. La tecnologia evoluciona ràpidament i la societat ha d’aprendre a fer-ho al mateix ritme, perquè estimar no hauria de significar mai vigilar.
