Aquesta setmana compartim amb els lectors la consulta vinculant CV0377-2026, de 5 de juny del 2026, del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara endavant, DTF) relativa a la determinació de la xifra de negocis com a llindar d’accés al règim de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques previst a l’article 17 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en el supòsit d’una agència de viatges que actua en nom propi.
La consulta aborda una qüestió interpretativa de contorns precisos: la Llei de l’IRPF no defineix el concepte de xifra de negocis a l’efecte de l’article 17.1, precepte que fixa el llindar excloent de 300.000 euros per als obligats tributaris amb activitat empresarial i de 150.000 euros per als professionals. L’interès de la resposta és doble: delimita el contingut material d’aquest concepte quan la fiscalitat indirecta opera sobre bases diferents de les del règim directe, i confirma la via supletòria que ha de seguir-se davant el silenci de la norma pròpia de cada tribut.
La consultant és una persona física resident fiscal a Andorra que inicia activitat com a titular d’una agència de viatges. Opera en nom propi, adquirint directament dels proveïdors (companyies aèries, establiments hotelers i operadors d’activitats, tots establerts fora del territori andorrà) els elements que integren paquets turístics tot inclòs, que posteriorment comercialitza com a prestació única a consumidors finals. La pretensió era acollir-se al règim de determinació objectiva des del primer exercici d’activitat.
La posició defensada per la consultant era que la xifra de negocis de l’article 17.1 L’IRPF havia de computar-se sobre el marge brut (diferència entre el preu de venda al client i el cost d’adquisició dels serveis als proveïdors) i no sobre el preu total facturat. L’argumentació descansava en tres pilars: la naturalesa purament instrumental de la ficció jurídica de l’article 9.2.o de la Llei de l’IGI, que converteix l’agència en prestadora directa dels serveis per raons de localització; el precedent administratiu de la CV0307-2024, en què el mateix DTF va confirmar que la base de tributació en IGI de l’agència de viatges que opera en nom propi està constituïda pel marge; i la coherència sistèmica entre la mesura de la dimensió econòmica de l’activitat als diversos tributs que recauen sobre ella.
El DTF rebutja aquesta construcció i resol la qüestió per via supletòria. Partint del fet que ni la Llei de l’IRPF ni la Llei de bases de l’ordenament tributari defineixen el concepte de xifra de negocis a aquest efecte, acudeix a l’article 6.2 de la Llei de bases. Aquest article remet al dret comú i al dret administratiu amb caràcter supletori, i hi integra la definició continguda al Pla general de comptabilitat aprovat pel Decret del 30 de març del 2022. D’acord amb aquest text, l’import net de la xifra de negocis es valora pel valor raonable de la contrapartida rebuda, que coincideix amb el preu pactat per la venda del bé o del servei. Com que la prestació constitueix l’activitat ordinària de la consultant i aquesta assumeix el risc davant del client, la xifra de negocis es comptabilitza per la totalitat de la venda al client final, sense que la regla especial de localització de l’IGI, que grava només el marge, alteri l’import de l’ingrés.
La conseqüència pràctica és rellevant: en el sector de les agències de viatges que operen en nom propi, on el preu total facturat incorpora valors de tercers substancials, el llindar de 300.000 euros s’assoleix amb facilitat i l’accés al règim de determinació objectiva queda, de facto, vedat. L’operador ha de romandre en el règim de determinació directa, amb la corresponent exigència de documentació íntegra d’ingressos i despeses. En els supòsits d’inici d’activitat, l’anualització de la xifra prevista al tercer paràgraf de l’article 17.1 L’IRPF accentua l’efecte excloent.
La consulta permet destacar els eixos següents: (i) autonomia conceptual de la xifra de negocis a l’IRPF: davant el silenci definitori de la norma tributària, el DTF opta per la integració comptable per via de l’article 6.2 LBOT, de manera que la ficció instrumental de l’article 9.2.o LIGI es confina a l’àmbit de l’impost indirecte i no comunica criteris de mesurament al règim directe; i (ii) accés al règim objectiu en activitats d’intermediació en nom propi: el llindar es calcula sobre l’import total facturat, cosa que, a la pràctica, exclou del règim les agències de viatges i estructures anàlogues (operadors turístics, revenedors de paquets o esdeveniments) i aconsella planificar des de l’inici un sistema comptable complet, especialment en el primer exercici d’activitat atesa la regla d’anualització.
