La proposta de crear una quota temporal específica per a la construcció, vinculada a projectes concrets, pot ser una bona eina per donar resposta als pics de demanda de mà d’obra del sector del nostre país. La fórmula aporta flexibilitat i, sobretot, estableix d’entrada un principi raonable: que l’autorització estigui condicionada a una necessitat concreta i finalitzi quan aquesta desaparegui. Precisament per això, la clau serà l’encaix que se li doni. La modificació de la Llei d’immigració haurà de definir amb precisió en quins casos es pot recórrer a aquesta quota, durant quant temps i sota quines garanties. Cal evitar que una eina pensada per cobrir necessitats puntuals acabi convertint-se en una via ordinària per cobrir llocs de treball estructurals o en una fórmula que generi precarietat i rotació permanent. La construcció necessita mecanismes adaptats a una activitat sotmesa a oscil·lacions. La proposta pot funcionar, però la flexibilitat només serà una virtut si va acompanyada de límits clars, control i garanties laborals.
