L’augment de la pressió fiscal fins al 28,4% no hauria de sorprendre en un país que, des de fa anys, adapta el seu sistema tributari a una economia cada vegada més complexa. Govern té raó quan afirma que no s’han incrementat els tipus dels principals impostos i que el pes de la major recaptació recau sobre operacions immobiliàries, empreses i rendes elevades. Tanmateix, limitar el debat a aquesta explicació seria insuficient. La qüestió de fons és si els ciutadans perceben que aquest esforç fiscal té un retorn tangible. En un context marcat per la crisi de l’habitatge, les tensions sobre les pensions i la necessitat de reforçar serveis públics i infraestructures, la recaptació només guanya legitimitat si es tradueix en polítiques útils i visibles. Andorra continua mantenint una pressió fiscal inferior a la dels països veïns, però aquesta comparació no pot convertir-se en l’únic argument. El veritable repte és consolidar un sistema que sigui estable, equitatiu i transparent, capaç de generar confiança tant entre els contribuents com entre els inversors. La fiscalitat no és només una eina per ingressar més, sinó també un contracte de confiança entre l’Administració i la ciutadania.
