El debat sobre la despenalització de l’avortament torna, una vegada més, a ocupar l’agenda política. Es recuperen els mateixos arguments, es repeteixen els mateixos dubtes jurídics i institucionals, i cada actor defensa la seva posició. Mentrestant, el temps passa i la realitat continua sent la mateixa: Andorra encara no garanteix plenament els drets sexuals i reproductius de les dones. És legítim que existeixin sensibilitats diferents i que es busqui l’encaix constitucional més adequat, però després de tants anys de debat, el que costa d’entendre és la incapacitat d’assolir un consens que situï els drets de les persones al centre de qualsevol decisió. Les institucions existeixen per trobar solucions, no per perpetuar bloquejos. Aquest no hauria de ser un debat de victòries polítiques ni de càlculs partidistes. Hauria de ser una qüestió de responsabilitat institucional i de respecte als drets universals. Sumar esforços, dialogar i trobar una via que conciliï el marc institucional amb la protecció efectiva dels drets de les dones és, probablement, l’única manera de tancar definitivament un debat que fa massa temps que s’arrossega i que el país ja no es pot permetre ajornar.
