La majoria parlamentària ha avalat la desintervenció progressiva del mercat de lloguer sense que els problemes que van justificar la intervenció hagin desaparegut. Aquest és el principal interrogant que deixa una reforma que el Govern presenta com a gradual i garantista, però que arriba en un context en què l’accés a l’habitatge continua sent una de les principals preocupacions de la ciutadania. L’Executiu reivindica les mesures impulsades els darrers anys, des del parc públic fins a la mobilització de pisos buits. Tanmateix, moltes d’aquestes iniciatives encara no han desplegat plenament els seus efectes i difícilment poden considerar-se una garantia suficient per iniciar una retirada de les proteccions vigents. La qüestió no és si el mercat ha de continuar intervingut indefinidament. La qüestió és si el país es pot permetre començar a desmuntar els mecanismes de protecció abans d’haver consolidat alternatives reals. En una crisi d’habitatge que continua oberta, la prudència hauria aconsellat més cautela i menys pressa per fixar un calendari de desintervenció.
