En el món empresarial, prendre decisions forma part de l’essència mateixa de liderar i gestionar. Cada decisió, gran o petita, va marcant el rumb d’una organització: quines prioritats s’estableixen, quines oportunitats es persegueixen, quins dilemes s’afronten i quina cultura es construeix en el dia a dia. En definitiva, decidir és assumir una direcció, gestionar la incertesa i transformar la visió en acció.
No obstant això, poques vegades parlem d’una cosa igual d’important: el cost de les decisions que mai es prenen. Perquè no decidir també és decidir.
I és que, sovint, la manca de decisió es disfressa de prudència. Esperem a tenir més informació, més seguretat, més consens o un escenari més favorable. Per descomptat, decidir amb criteri és fonamental; no es tracta d’actuar de forma impulsiva ni de confondre rapidesa amb encert. Però existeix una diferència important entre reflexionar abans de decidir i utilitzar la reflexió com a justificació d’aquesta manca d’acció.
En les organitzacions, la indecisió té un cost que no sempre apareix als informes financers ni al compte de resultats, però es nota en els equips, en els projectes i, en definitiva, en la cultura. Es percep quan una oportunitat es perd perquè ningú no es va atrevir a fer el pas, o quan un problema es cronifica perquè es posposa una conversa incòmoda. També es fa evident quan un equip espera una direcció clara que mai no arriba, o quan una empresa roman massa temps en un model que ja no respon al mercat.
Per tant, aquest cost sol ser silenciós, però profund. Genera desgast, confusió i pèrdua de confiança. Quan les decisions importants s’ajornen constantment, les persones aprenen a moure’s en la incertesa. I no en una incertesa sana, pròpia dels entorns canviants, sinó en una provocada per la manca de claredat. Aquesta deriva acaba minant la motivació, el compromís i la capacitat d’executar amb focus.
També existeix un impacte emocional. Moltes vegades, darrere de la indecisió opera la por: por a equivocar-se, a decebre, a generar conflicte, a perdre posició o a assumir la responsabilitat de les conseqüències. És humà; tanmateix, liderar implica comprendre que les garanties absolutes no existeixen. Sovint, decidir no significa tenir la certesa que tot sortirà bé, sinó posseir la maduresa d’assumir un rumb amb la millor informació disponible i la humilitat de corregir si és necessari.
En aquest sentit, una decisió no té per què ser “perfecta” per ser valuosa. De fet, la perfecció és una utopia. Una decisió prou bona, presa a temps i acompanyada de seguiment, aporta molt més valor que una d’“impecable” adoptada quan l’oportunitat ja ha passat.
Això és especialment evident en els processos d’evolució tecnològica o de canvi organitzacional. Moltes empreses saben que necessiten transformar-se, revisar els seus processos, modernitzar les seves eines o replantejar la seva manera de treballar. Ho comenten, ho analitzen… però no ho decideixen. Mentrestant, el temps avança i la distància entre allò que l’empresa és i allò que necessita ser es fa cada vegada més gran.
Per això, decidir és un acte pur de lideratge. No perquè el líder hagi de tenir sempre totes les respostes, sinó perquè ha de ser capaç d’obrir converses, establir prioritats, assumir responsabilitats i mobilitzar l’organització. Decidir no significa imposar; significa escoltar, analitzar, valorar i actuar amb coherència interna.
Per descomptat, hi haurà decisions que sortiran bé i d’altres que no. Però un error atresora un gran aprenentatge si s’aborda amb una mentalitat d’obertura, honestedat i responsabilitat. En canvi, quan no es decideix no s’avança, no es mesura, no es corregeix i, per tant, no s’aprèn.
Potser per això ens hauríem de preguntar més sovint: quina decisió estem evitant? Quina conversa estem posposant? Quin canvi sabem que és necessari, però continuem ajornant?
Al final, el futur d’una empresa es construeix amb les decisions que pren, però també amb aquelles que s’atreveix a no continuar postergant. Perquè evitar el pas pot semblar còmode al principi, però la inacció rarament surt gratis.
