Jordi Torres

Fem una bona lectura dels últims tres anys. El turisme ha crescut moltíssim i ha mantingut el seu pes dins de l’economia andorrana i del PIB. A més, hem tingut unes afluències turístiques molt importants. Ara bé, ja no busquem un turisme de quantitat, sinó un turisme que faci una despesa mitjana superior. En aquest sentit, si mirem les dades de l’any passat, dels 9,2 milions de visitants que vam tenir, els excursionistes s’han mantingut en uns 5 milions, mentre que els turistes han estat al voltant dels 4,2 milions, amb una pernoctació mitjana de 3 nits. Això és el que ens satisfà moltíssim.

No sabem quants mesos queden, probablement en quedi pràcticament un any. Ara mateix tenim sobre la taula alguns projectes importants, sobretot la consolidació d’altres que ja s’han impulsat, com l’Andorra Taste o el ClàssicAnd. També hi ha el repte de continuar apostant per espectacles com el Cirque du Soleil, del qual aquest any encarem la penúltima edició que tenim contractada, així com altres esdeveniments esportius com els Campionats del Món de BTT, les Copes del Món d’Esquí o la Volta a Espanya.

Aquesta llei serà d’aplicació immediata una vegada es publiqui. A partir d’aquí, s’aniran desplegant diferents elements que han de permetre avançar cap al model de sostenibilitat que es planteja. En aquest sentit, cal tenir en compte que l’any passat ja es van aprovar els estudis de capacitat de càrrega del sector turístic. Aquests estudis identifiquen quins indrets d’Andorra poden estar més tensionats i apunten com es poden destensionar. La nova llei ha de servir, precisament, per donar cobertura a aquestes mesures. És a dir, és el mecanisme legal que ha de permetre, si cal, establir determinades limitacions i prendre actuacions concretes en aquestes zones.

No, aquí no està previst controlar ni regular directament els fluxos de turistes que puguin venir. El que es farà és regular les activitats turístiques perquè siguin sostenibles. En aquest sentit, també s’ha de tenir en compte qui pren les decisions a nivell turístic al país. Es crea el Consell Nacional del Turisme, amb participació pública i privada, perquè sigui aquest òrgan el que pugui prendre decisions i marcar la direcció que ha d’agafar el turisme al país, tenint en compte tots els agents implicats.

És complicat concretar exactament les zones. En tot cas, amb la nova Llei de turisme s’ha acceptat una esmena dels partits de l’oposició que preveu que, en un termini màxim de tres mesos, es publiqui de manera completa l’estudi de capacitat de càrrega. El que sí que es va identificar són diferents períodes de l’any més complexos, com el desembre, gener, febrer, març i també l’agost. Són moments en què hi ha puntes d’afluència i en què la població equivalent creix molt, cosa que pot tensionar la mobilitat i alguns serveis. En cap cas s’arriba a una situació de saturació, però sí que es detecten indicis de tensió. A partir d’aquí, la idea és disposar d’eines, també amb noves tecnologies, que permetin redirigir els fluxos de turistes. Per exemple, si en un moment determinat hi ha una afluència molt gran prevista al Roc del Quer, es podria informar els visitants perquè ajornin la visita i, en canvi, vagin a altres indrets com els llacs de Tristaina o els llacs de Pessons.

Jo crec que tant les administracions públiques com el sector privat han vist la necessitat que hi hagi una regulació, amb més rigor i un cert ordre, però sense imposar res. Fruit d’aquesta col·laboració, s’ha entès que entre tots hem d’establir mecanismes perquè tot sigui més ordenat i més fluid, i perquè no hi hagi reticències dins del sector turístic. Al final, el sector turístic té un pes molt important en la nostra economia, i hem de ser conscients que ens aporta moltíssim. També cal fer entendre als residents que hem d’aprendre a conviure amb els turistes. Això és clau, i aquesta llei pretén precisament mantenir aquest equilibri.

La taxa turística ja es va implementar en una primera fase. Era una taxa inicial, lineal al llarg de tot l’any, que només diferenciava segons la categoria dels establiments, és a dir, una, dues, tres o quatre estrelles. Ara el que es vol és evolucionar cap a una taxa més dinàmica, en funció dels diferents períodes de l’any. Tal com indiquen els estudis de capacitat de càrrega, hi ha moments en què el país està més tensionat, i la idea és que en aquests períodes es pugui tributar més, mentre que en els moments de menor afluència es tributi menys. Com ja es va fer en el seu moment, això es treballa conjuntament amb el sector. La primera implementació es va fer de manera correcta i sense grans problemes, i ara es tracta de tornar a compartir amb el sector aquesta nova proposta per intentar arribar a un consens i poder-la implementar al més aviat possible.

Podríem estar parlant d’un 50% més en èpoques altes. En èpoques baixes, potser podria baixar respecte al que tenim ara. El que es busca és aquest equilibri. Al final, és una taxa que ha de ser finalista, és a dir, que reverteixi en el sector turístic i en la millora dels serveis, tant per als andorrans com per als turistes.

La idea és que, quan hi ha molts visitants en un indret, és més complicat continuar creixent en quantitat. En certes èpoques ja s’ha demostrat que hi ha tensions. Per això, el que es busca és créixer en la despesa mitjana que poden fer els visitants. I, en aquest sentit, intentem oferir cada vegada productes de més qualitat, perquè la gent que vingui faci una despesa més alta.

Hi ha diversos factors. Nosaltres també estem treballant amb projectes molt concrets, com per exemple l’Andorra Selected. És un producte que hem creat i que estem promocionant fora de les nostres fronteres, a països com Mèxic, el Brasil, el Canadà o els Estats Units. És un producte nou i exclusiu en què es destaquen els serveis i equipaments de més qualitat: hotels d’alt nivell, restauració i gastronomia de qualitat, així com establiments comercials i de serveis. El que busquem és potenciar la comercialització d’aquest producte, més orientat a la qualitat que no pas a un model de massa. És a dir, no es tracta de dir “vine a Andorra a comprar determinats productes”, sinó de posar en valor aspectes com la gastronomia d’alta qualitat i atreure aquest tipus de client. Ara bé, tampoc podem renunciar als clients que hem tingut sempre, com els excursionistes que pugen a passar el dia. El que volem és que també puguin fer una despesa mitjana més elevada.

Estem en un punt força interessant. Com sap, amb la Llei Òmnibus es van suspendre totes les noves llicències d’habitatges d’ús turístic. A més, es preveu que, al cap de tres anys, els edificis on aquests habitatges representin menys del 30% també es donin de baixa. Des de l’entrada en vigor de la llei, el 2 d’agost del 2024, fins ara, ja s’han donat de baixa de manera voluntària més de 370 habitatges d’ús turístic. A aquests s’hi han d’afegir uns 230 més que es donaran de baixa d’ofici en les properes setmanes. Són aquells que, durant l’últim any, no han fet cap inscripció al ROAT, el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics, tal com preveu la llei. En total, estem parlant d’uns 600 habitatges que han sortit del mercat turístic i han tornat al mercat residencial. Si tenim en compte que la mitjana és d’uns cinc llits per habitatge, això suposa aproximadament 3.000 llits que s’han alliberat del mercat turístic i s’han revertit al residencial.

Són aquests equilibris dels quals sempre parlem. Per nosaltres, la preocupació principal és el mercat de l’habitatge residencial, el de la gent que viu a Andorra. Per això es van establir aquestes mesures. En aquest sentit, estem satisfets que una part d’aquests pisos hagi tornat al mercat residencial, juntament amb altres accions que també s’han impulsat, com el parc públic d’habitatge. La prioritat és clarament el resident. Ara bé, els habitatges d’ús turístic també tenen un pes molt important dins de l’economia turística. Per això no s’han eliminat de manera dràstica ni s’han anul·lat tots. A més, el sector hoteler s’ha mantingut bastant estable. Hi ha hagut una petita baixada, però les ocupacions han estat una mica més altes i, en general, es mantenen en nivells similars als d’altres anys, amb aproximadament 12 milions de pernoctacions anuals.

En quedaran uns 2.100, que és una xifra que considero correcta. Això, amb una mitjana d’uns cinc llits per habitatge, representa més de 10.000 llits turístics. Abans en teníem aproximadament uns 12.000.

Hem tingut un contacte constant. Cadascú, des de la seva posició, ha defensat els seus interessos. Per part nostra, hem prioritzat l’interès general, com no pot ser d’una altra manera des del Govern. I, en aquests moments, aquest interès general és el mercat residencial. Tot i això, s’han fet moltes reunions i ajustos, intentant veure de quina manera, arribant a l’objectiu que ens marcàvem, podíem perjudicar el mínim possible el sector. Sí que és cert que hi ha hagut friccions, especialment amb aquells que han perdut la llicència d’habitatge d’ús turístic. És així, i ens sap greu, però hem hagut d’escollir què prioritzàvem.

El que passa és que, quan es va fer la llei en el seu moment, el context era molt diferent. No hi havia una crisi d’habitatge, sinó una crisi econòmica important, amb molts pisos buits a Andorra. Aquella normativa es va crear per donar sortida a aquests habitatges residencials buits i permetre que es destinessin al mercat turístic. En aquell moment era com l’altra cara de la moneda: sobraven habitatges residencials i es va facilitar que passessin al turisme. Ara la situació és la contrària. El mercat turístic està madur i consolidat, mentre que el mercat residencial està molt tensionat. Per això el que s’ha fet és intentar reequilibrar aquesta balança i fer que una part d’aquests habitatges torni al mercat residencial.

Jo penso que, al final, tot és qüestió de cicles. No ens podem tancar mai a cap tipus de mesura o decisió. Els governs han de ser dinàmics i han d’intentar solucionar els problemes del moment, però tenint en compte el futur. En aquest cas, s’ha actuat així perquè el problema de l’habitatge és molt important, i per això s’ha intentat que aquests pisos tornessin al mercat residencial.

No. En aquests casos no hi ha cap compensació prevista. El que sí que hi ha és un període de marge per a determinats propietaris, especialment aquells que tenen habitatges dins d’edificis on representen menys del 30%. En aquests casos disposen de tres anys. Durant aquest temps s’entén que poden acabar d’amortitzar les inversions que van fer per adaptar els pisos com a habitatges d’ús turístic. Més enllà d’això, no hi ha cap compensació prevista.

És cert que el comerç fa temps que està en transformació, no només a Andorra, sinó a escala global. És un canvi transversal que afecta tot el sector. Així i tot, hi ha àmbits del comerç que continuen funcionant força bé. Això es veu especialment als principals eixos comercials, com les grans avingudes, on les vendes han estat correctes. No han estat extraordinàries, però sí que s’han mantingut. Pel que fa a Govern, tenim un pla de comerç que estem treballant conjuntament amb la Cambra de Comerç. Inclou, per exemple, formacions per al sector, amb càpsules d’atenció al client, amb l’objectiu de personalitzar més l’experiència de compra i, així, incrementar les vendes.

Paral·lelament, també estem treballant amb els comuns, perquè les competències comercials estan compartides. Algunes corresponen al Govern i d’altres als comuns, especialment pel que fa a l’organització de les zones comercials. En aquest sentit, es vol ordenar millor l’oferta. Per exemple, en zones com l’avinguda Meritxell o Carlemany hi ha una forta presència de perfumeries, i es considera que podria haver-hi més diversitat comercial. Per això es poden utilitzar eines com la fiscalitat per incentivar determinades activitats i afavorir una oferta més equilibrada.

Sí, la idea és aquesta. Tenim un pla de comerç bastant definit que pot aportar coses interessants. Un dels pilars és la zonificació comercial urbana, és a dir, definir bé les zones. Per exemple, si algú vol comprar sabates, és millor trobar-les concentrades en una zona que no pas disperses. Es tracta d’agrupar activitats per sectors, com pot ser l’electrònica, i redefinir la composició comercial per potenciar aquests nínxols. També es treballa la coherència arquitectònica i la millora de façanes, així com la il·luminació i instal·lacions artístiques que ajudin a crear identitat i experiència. A més, es vol incorporar la cultura i l’entreteniment dins del recorregut de compra.

Es vol integrar també amb serveis prèmium i experiències exclusives, en línia amb projectes com l’Andorra Selected, connectant el comerç amb hotels i hospitalitat. Hi ha un altre element clau, que és la digitalització, amb iniciatives com Shopping Andorra, que han de facilitar la compra i el moviment dels visitants a través del mòbil. També es posa molt en valor la sostenibilitat i l’accessibilitat. I aquí entra el concepte de 'slow shopping': crear un entorn més relaxat, on la gent no només compri, sinó que visqui una experiència. Si el visitant està còmode, està més predisposat a consumir. Això, juntament amb la promoció internacional i els esdeveniments, ha de permetre atraure més marques, inversió i diversificar l’oferta, amb l’objectiu de posicionar Andorra com una destinació comercial no només de compra, sinó també experiencial.

Aquesta és la idea. Però, com he comentat, hi ha moltes competències que són compartides amb els comuns. Per tant, tot això s’ha d’acordar amb ells i treballar-ho conjuntament. El Govern no pot establir unilateralment normatives que són competència dels comuns, així que cal avançar tots en la mateixa direcció.

Les coses no es fan d’un dia per l’altre. Hi ha d’haver un itinerari marcat, un pla estratègic, i que tot vagi evolucionant a poc a poc. Es poden utilitzar eines com incentius fiscals per afavorir determinades activitats o per impulsar l’obertura de negocis que interessin en l’àmbit global. Per exemple, a les avingudes principals, una concentració molt elevada de restauració no sempre és positiva des del punt de vista comercial. S’ha de buscar un equilibri i definir quin model es vol: si és una zona més d’esbarjo i passeig, per prendre alguna cosa, o si és un espai orientat a la compra. Aquestes són les decisions que es volen treballar amb l’estratègia comercial del país. També passa amb la concentració de negocis: si tens diverses botigues del mateix tipus juntes, això pot generar més atractiu i competitivitat.

Jo entenc que sí. Com més competència hi ha, millor ho intenta fer cadascú. Si tens diverses botigues del mateix tipus juntes, cadascuna intentarà diferenciar-se, atendre millor el client, fer millors promocions i oferir un millor servei per captar-lo. Això genera una competència que, si és lleial, posa en valor el producte, pot ajudar a oferir millors preus i fa que l’experiència del client sigui millor. Al final, tot això fa que el client surti beneficiat, perquè rep un millor servei i té més opcions.

El diferencial de preus continua existint, i és indubtable. Els tipus d’IVA a Espanya i França són molt més elevats que a Andorra, on estem al voltant del 4,5%, mentre que als països veïns se situen al voltant del 20 o el 21%. Per tant, aquest diferencial ja hi és. Ara bé, no tot es pot basar en el preu. També s’ha de tenir en compte el servei i la qualitat. A més, hi ha un factor important: el comportament del consumidor. Les persones tendeixen a comprar més quan estan de vacances o en un cap de setmana que no pas en el seu entorn habitual. Són compres més emocionals, més impulsives, perquè estàs més relaxat. Per això s’ha d’apostar per aquest entorn: que el visitant estigui tranquil, en un ambient agradable, amb aquesta idea de 'slow shopping'. Andorra, a més, és un dels països més segurs, i això també influeix. Estar en un entorn segur et relaxa, et permet fer activitats en família i comprar amb tranquil·litat. Aquest és un dels valors importants que s’han de potenciar, més enllà del preu.

Al final, la visió és de país. Si mirem les activitats comercials, moltes són bastant similars. Per exemple, el Pas de la Casa es pot assemblar a zones com Sant Julià, amb grans centres comercials i productes més orientats al volum, com perfumeria, tabac o alcohol. Després també hi ha altres zones, com el centre d’Andorra, amb un altre tipus d’oferta. Sí que és veritat que el Pas de la Casa ha patit aquest any, però no de la mateixa manera que el 2019, quan hi va haver el tancament per la nevada i es va quedar completament tancat durant més de tres setmanes, sense pistes obertes. Aquest any, en canvi, les pistes estaven obertes i l’activitat s’ha pogut mantenir amb una certa normalitat. De fet, es veu també en la demanda d’ajuts, que no hi ha hagut una allau de sol·licituds. Els negocis més vinculats a l’estació d’esquí o a les estades han continuat funcionant, tot i que no amb total normalitat. Els que més han patit són els que depenen de l’excursionista d’un sol dia.

Sí, però això és tant per al bo com per al dolent. Al final, el Pas de la Casa és el que és perquè té França al costat. Hi ha molts visitants francesos que hi venen perquè els genera un atractiu en preu i també en altres elements. Ara, malauradament, tenim aquesta crisi mundial i un increment molt elevat dels preus dels carburants a França. Això fa que, en les darreres setmanes, l’afluència al país per la banda francesa sigui més important, justament per omplir els dipòsits de gasolina. És a dir, el Pas de la Casa és el que és també gràcies a França, gràcies a la gent que hi ha i als visitants que pugen i continuen generant atractiu.

És un element del qual ja se’n va parlar fa un parell d’anys, però en el seu moment es va descartar. Ara, el grup parlamentari de Concòrdia va presentar una esmena per promoure una llei per implementar una vinyeta turística. Finalment, s’ha acordat fer una transacció entre els grups de la majoria i Concòrdia, en què ja no es planteja fer directament una llei. El que s’ha acordat és fer un estudi per analitzar com hauria de ser aquesta vinyeta turística, com s’hauria d’establir a Andorra i com s’hauria d’implementar. Però, de moment, és només un estudi.

Aquí el que s’ha acordat és fer un estudi per tenir més elements per valorar el futur d’una vinyeta. Però, dit de manera clara, aquest Govern no aplicarà una vinyeta turística durant aquesta legislatura.

Tenim una llei de contractació pública de fa uns anys, un Tribunal de Comptes i empreses auditores que comproven la legalitat, els criteris d’oportunitat i altres elements. Tot això es fa per garantir la transparència. Andorra Turisme aplica aquesta llei al 100%. Ara bé, la mateixa llei preveu algunes excepcions que permeten no publicar certs preus o determinades contractacions per una qüestió de competència i confidencialitat. En qualsevol cas, els consellers generals, que són representants escollits, poden accedir a tota la informació i revisar els contractes. De fet, els consellers de Concòrdia ho han fet diverses vegades. Tot està auditat, controlat i disponible dins dels canals institucionals.

Això passa sobretot per una qüestió de competència. Per exemple, en esdeveniments com la Volta a Espanya, quan una etapa arriba a Andorra, hi ha tota una sèrie de requisits tècnics i també una contribució econòmica perquè l’esdeveniment vingui. En aquests casos, els organitzadors demanen confidencialitat. El motiu és que, si es fan públics els imports, altres territoris poden utilitzar aquesta informació en les negociacions. Per exemple, si es coneix què paga una destinació, una altra podria exigir pagar el mateix o menys. Per això es protegeixen aquestes xifres.

Un altre cas és l’Andorra Cycling Masters, on la confidencialitat la demanaven empreses com Mediapro, que tenen relacions amb múltiples plataformes audiovisuals i no volen que es coneguin les condicions econòmiques. També passa amb projectes com els que s’han fet amb National Geographic, que exigeixen confidencialitat en els contractes. En aquests casos, s’ha de decidir entre acceptar aquesta condició o no poder fer el projecte. I aquí es prioritza poder tenir aquests partners.

En qualsevol cas, això no vol dir que no es puguin donar dades. Per exemple, en el cas del Cirque du Soleil, que en un inici també era confidencial, avui ja es coneix que un espectacle té un cost d’uns 2,7 milions d’euros per a l’Estat. Per tant, no és que no es vulgui informar, sinó que en alguns casos concrets la confidencialitat ve exigida pels mateixos contractes i per la necessitat de mantenir la competitivitat.

La idea és deixar-ho tot prou ordenat de cara al 2027. Per exemple, el Cirque du Soleil ja està contractat fins aquell any, de manera que actuarà l’estiu del 2027. A partir d’aquí, no es renova més enllà. I això és intencionat: volem que el pròxim govern tingui marge per decidir si vol continuar amb aquest model o apostar per altres esdeveniments. Nosaltres el que farem és deixar sobre la taula tot el que s’ha impulsat aquests anys. S’han creat iniciatives noves, com l’Andorra Taste, el ClàssicAnd o la marca Andorra Selected, i també s’ha avançat en àmbits com la gastronomia, tot i que encara hi ha recorregut. Al final, tot això forma part d’una evolució. I el més important és que Andorra té recorregut i té futur.

No, jo ja em retiro del Govern. Porto molts anys: l’altre dia m’enviaven un missatge felicitant-me perquè ja en porto 11, i gairebé em poso a plorar. Fa 11 anys que soc ministre, i això fa que sigui el que més temps ha ocupat un càrrec de Govern. Dues legislatures n’hi ha hagut més casos, però pràcticament tres, no n’hi ha cap. Per tant, ho dic clarament: fins aquí. Aquesta legislatura ja és el final.