La futura aplicació d’una taxa turística variable obre una oportunitat per repensar el model de país que Andorra vol projectar. En un territori on gran part del PIB depèn directament del turisme, qualsevol decisió en aquest àmbit no pot limitar-se a una simple eina recaptatòria. Fer-la dinàmica, adaptada a l’afluència, sembla una mesura lògica i necessària, però també posa sobre la taula una qüestió més profunda: quin turisme volem i com el gestionem.
La clau no és només quant es recapta, sinó com es reinverteixen aquests recursos. Si la taxa ha de tenir sentit, ha de contribuir a millorar la qualitat de l’experiència turística, però també a alleugerir l’impacte que aquesta activitat té sobre el territori i la ciutadania. Sense una visió clara, el risc és convertir-la en una eina més dins d’una política que sovint reacciona més que no pas planifica.
Andorra necessita continuar creixent, però amb criteri. Apostar per un turisme sostenible i de qualitat hauria de ser un objectiu compartit, que reforci el país i protegeixi el seu equilibri social.
