El grup parlamentari Socialdemòcrata ha presentat un conjunt d’esmenes al Projecte de Llei qualificada dels drets dels infants amb l’objectiu de reforçar la protecció en l’entorn digital, incorporant més garanties, criteris objectius i control democràtic.
Una de les modificacions destacades, tal com ha remarcat la consellera general Laia Moliné, és la vinculada a l’article 7 del text, amb l’objectiu de delimitar la funció d’Andorra Digital. “Amb aquesta esmena volem aclarir qui té la responsabilitat de decidir les polítiques públiques”, ha explicat, tot assenyalant que aquesta funció ha de recaure en la Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència. En aquest sentit, ha insistit que “la decisió i la direcció han de ser institucionals i públiques”.
En aquesta línia, Moliné també ha fet valdre la tasca d’Andorra Digital, tot i remarcar que el seu paper ha de ser estrictament tècnic. “El situem allà on li correspon, que és en l’àmbit tècnic”, ha afirmat. Així, l’entitat haurà d’analitzar dades, detectar riscos i formular recomanacions, però sense capacitat vinculant en la presa de decisions.
“Volem aclarir qui té la responsabilitat de decidir les polítiques públiques […] Andorra Digital ha d’estar situat allà on li correspon, que és en l’àmbit tècnic” – Laia Moliné
Durant la seva intervenció, la consellera ha subratllat que la regulació afecta drets fonamentals, motiu pel qual considera que “les decisions han de venir des de l’àmbit institucional” i han d’estar sotmeses a control democràtic. En aquest sentit, les esmenes incorporen l’obligació d’establir criteris tècnics de referència, objectius, transparents i verificables per identificar serveis digitals o xarxes socials que puguin suposar un risc per al desenvolupament dels infants i adolescents. Entre aquests criteris, Moliné ha destacat “la naturalesa dels continguts accessibles, com ara la violència, el contingut sexual o les conductes addictives”, entre altres factors.
Una altra de les esmenes rellevants fa referència al dret a la protecció de l’honor, la intimitat i la pròpia imatge. En aquest àmbit, la consellera ha explicat que, “en cas de desacord entre progenitors o tutors sobre mostrar la imatge del menor a les xarxes socials, no es podrà difondre fins que hi hagi una resolució judicial”. Segons ha apuntat, “el que es busca és l’interès superior de l’infant”, tenint en compte que aquesta exposició pot generar una petjada digital difícil d’eliminar.
“En cas de desacord entre progenitors o tutors sobre mostrar la imatge del menor a les xarxes socials, no es podrà difondre fins que hi hagi una resolució judicial” – Laia Moliné
D’altra banda, el grup parlamentari planteja que, un cop aprovada la llei, s’estableixi un termini de sis mesos per elaborar una llista de serveis digitals nocius per als infants i adolescents. Aquesta llista, a més, s’haurà de revisar “com a mínim cada dos anys” per adaptar-se a l’evolució constant de l’entorn digital.
Pel que fa a les possibles penalitzacions, el conseller general Pere Baró ha advertit que cal tenir en compte la realitat de les famílies del país. “Hi ha pares que comencen a treballar a les 10.00 i acaben a les 21.00 hores per necessitat; no els podem demanar que estiguin vint-i-quatre hores, set dies a la setmana, controlant què fan els seus fills”, ha assenyalat.
En aquest sentit, Moliné ha remarcat que la protecció dels infants és una responsabilitat compartida. “És una responsabilitat de tots”, ha afirmat, destacant el paper de les famílies, les escoles, els operadors i les institucions en la garantia d’un entorn digital segur.
Baró defensa la mobilització ciutadana
El conseller general també ha valorat la concentració convocada recentment per l’SHA, assegurant que reflecteix la preocupació social existent. Així, ha afirmat que “la ciutadania té molta por” i ha felicitat els organitzadors per la iniciativa. Segons Baró, “tot el que sigui de forma pacífica és correcte” i ha defensat que aquestes mobilitzacions són una via legítima perquè la ciutadania faci sentir la seva veu.
