Després de mesos sense novetats, el Registre Professional d’Artistes suma una nova actualització i ja arriba als 15 artistes acreditats, amb dos expedients més encara en tràmit. Així ho ha explicat el director del Departament de Promoció Cultural, Joan-Marc Joval, en declaracions a EL PERIÒDIC, confirmant que “hem registrat nou artistes més del sis que ja teníem. En total, en tenim 15, i dos més en període d’avaluació”. Així doncs, i segons ha detallat, la xifra podria créixer en les pròximes setmanes: “Estem tramitant els dossiers sobre aquests dos casos”, ha assenyalat Joval, qui ha volgut treure-hi ferro i ha remarcat que “és una qüestió de tràmit, no hi ha cap cosa estranya”.
L’augment d’inscripcions, ha afegit, respon en part a la feina de difusió feta des del Ministeri de Cultura i també al fet que el sector ha anat assimilant millor el funcionament de l’eina. “La pedagogia i la comunicació que estem fent han ajudat, i la gent també, amb el temps, s’ha anat acostumant i ha anat entenent una mica més el text”, ha indicat. En aquesta mateixa línia, ha apuntat que “hi ha persones també que els agrada tenir una acreditació com a artista”. Amb tot, el director ha recordat que l’actual marc normatiu no s’ha modificat encara. “La llei i el reglament que desplega la llei continuen sent els mateixos, però estem en un procés de revisió d’aquests textos, sobretot de la llei, i ens agradaria introduir alguns canvis per fer-la encara més operativa”, ha manifestat.
“La llei i el reglament que la desplega continuen sent els mateixos, però estem en un procés de revisió, i ens agradaria introduir alguns canvis per fer-la encara més operativa” – Joan-Marc Joval
Un dels principals punts damunt la taula és el criteri econòmic que fixa l’actual Estatut de l’Artista. “Al principi el legislador va decidir que el criteri econòmic havia de ser el que primava, i això impedeix molt perquè hi ha molta gent que es vol acreditar com a artista, però que no arriba al salari mínim”, ha exposat Joval. Per aquest motiu, ha apuntalat que la Comissió de l’Estatut de l’Artista es troba estudiant que aquest criteri deixi de ser, a la pràctica, l’element central o únic, tot recordant que fins ara hi havia dues vies: arribar al salari mínim o disposar d’un pla de professionalització. Aquest segon mecanisme, ha dit, “continuarà vigent”, però la voluntat és ampliar el focus i incorporar altres elements de valoració.
Entre aquests nous possibles criteris, Cultura estudia tenir en compte “què ha fet aquesta persona, el seu portfoli, els projectes que ha fet, si té currículum, si és una persona que té una formació en l’àmbit de les arts”. En definitiva, es tracta de “treure aquest punt que ens hem adonat que, a la pràctica, era una mica limitant”. Ara bé, Joval també ha deixat clar que la fórmula encara no està tancada i que s’està estudiant quin pes podrien tenir aquests elements. A tall d’exemple, ha admès que no és el mateix un artista amb dos projectes que un altre amb vint, i ha confirmat que també s’està treballant per definir si caldrà establir mínims o llindars concrets.
A tall d’exemple, ha admès que no és el mateix un artista amb dos projectes que un altre amb vint, i ha confirmat que també s’està treballant per definir si caldrà establir mínims o llindars concrets
En paral·lel, la revisió també vol donar resposta a una casuística molt present a Andorra: la dels artistes que ja tenen una feina principal i cobertura de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, però que alhora desenvolupen una activitat artística paral·lela. En aquest sentit, Joval ha esmentat que “ens estem mirant una fórmula perquè les puguin facturar també i això es pugui reconèixer a nivell de la CASS”. Per exemplificar-ho, ha posat el cas “d’algú que és professor en un conservatori, però que de tant en tant fa concerts”, i que actualment “té dificultats per facturar-los i tenir una cobertura de la CASS”. La idea és que, si aquesta persona fa actuacions puntuals durant l’any, “mitjançant una factura, pugui realment computar-li d’alguna manera, a nivell, per exemple, de jubilació”.
Tanmateix, ha reconegut que “hem d’avaluar-ho amb molta cura, i sí, hem d’establir uns criteris”, tot advertint que una regulació massa laxa podria ser “una mica discriminatòria envers altres sectors que no són de l’àmbit cultural”. Qüestionat per si aquest procés de revisió pot acabar desincentivant nous artistes a l’hora d’inscriure’s, Joval ha admès que “pot ser un desincentiu, sí”, però ha defensat que el missatge de fons és un altre. “Almenys tenim un Estatut de l’Artista, som dels pocs països d’Europa que en té un, per no parlar ja d’altres llocs del món, i almenys estem treballant activament”, ha manifestat. Així i tot, ha admès que “els tempos de l’administració són lents” i que la participació de molts departaments fa que el procés s’allargui.
“La voluntat és fer-ho abans que acabi la legislatura […] Si el Consell General troba correctes les propostes que els fem, comportarà la modificació de la Llei de l’Estatut de l’Artista” – Joan-Marc Joval
Amb tot, ha insistit que “tenim la voluntat de fer el millor aquest Estatut” i ha garantit que “presentarem els canvis durant aquesta legislatura”. De fet, el calendari polític és un dels punts que ja es dona per encarrilat, ja que “la voluntat és fer-ho abans que acabi la legislatura”, ha assegurat Joval, remarcant que, si aquesta revisió, si finalment prospera parlamentàriament, no serà menor: “Si el Consell General troba correctes les propostes que els fem, comportarà la modificació de la Llei de l’Estatut de l’Artista”.
Finalment, i qüestionat per l’impacte que podria tenir la reforma en el nombre d’inscrits al registre, Joval no s’ha aventurat a fixar una xifra. “No ho hem parlat mai”, ha reconegut. Tot i això, sí que ha admès que el registre pot continuar creixent, encara que sense increments desmesurats, tot recordant que “la majoria de les persones que tenen una pràctica artística ja tenen una cobertura de la CASS” i que el país tampoc no disposa “de milers i milers d’artistes”. Malgrat aquesta cautela, sí que considera que una reforma que ampliï la protecció i els serveis podria fer més atractiu el registre. “Si som capaços d’oferir més protecció, més serveis i més possibilitats a través d’aquesta revisió de l’Estatut, jo crec que sí, que hi haurà més gent que s’apuntarà”, ha resumit.
