A tots ens venen al cap algunes de les promeses més repetides dels darrers anys i encara no resoltes. No resoltes, és clar, per aquells que les han pogut solucionar i que no ho han fet, és a dir els que governen.
Els demòcrates, per veu i presència del seu líder i cap de govern fins fa ben poc, Xavier Espot, tornen a prometre, a cop de foto, que donaran solució al vial de Sant Julià de Lòria, aquest cop sí, tal com han dit els darrers anys. Temps per fer-ho n’han tingut i força, llàstima que de voluntat política no se n’ha vist ni, segurament, se l’espera. Tot apunta a un altre episodi de «postureo» polític amb pinzellades «youtubers».
I aquí es poden esgrimir i argumentar tantes excuses com imaginació tinguin els que han d’excusar-se. Però una cosa és ben clara i diàfana: tornar a prometre que es farà allò que s’ha promès ja en campanyes anteriors i no haver-ho fet i resolt resulta ser un insult a la intel·ligència dels ciutadans del país, en general, i una manca de respecte envers els lauredians, en particular.
Omplir-se la boca del mateix discurs d’ara fa quatre anys, i algun més també, potser ja és massa omplir-se. I un dels fets que resulta més sorprenent és veure com Espot llença la seva fàtua sobre el desviament de sant Julià de Lòria sense despentinar-se un mínim i amb aparent satisfacció per desvetllar un anunci, un vell anunci, com si es tractés d’una exclusiva.
Definitivament, la condició humana és optimista i resistent per naturalesa. És per això que cal tenir fe i esperança en el resultat de la nit electoral, que pot dur a sota del braç un canvi de paradigmes, de formes i especialment de resolució de problemes enquistats. Un nou i desitjat estil basat en el principi de prometre menys i resoldre més.
