El cap de llista de PS SDP + va exercir el càrrec de ministre d’economia i finances del 2009 al 2011.
–Quin és el seu posicionament respecte l’acord d’associació amb la Unió Europea?
–Nosaltres, en el moment actual, i com hem explicat al llarg d’aquests dies, tenim una situació de preocupació sobre l’estat d’aquest acord. Ens sembla que estem en una mena d’atzucac o carrer sense sortida amb aquest ultimàtum de què es volen tancar les negociacions abans que acabi aquest any 2023 amb una sèrie de disposicions que ara mateix, amb la informació que tenim ens sembla que serien molt complexes i impossibles d’assumir per molts sectors econòmics del país, pel sector financer que podria tenir greus conseqüències, també pels professionals liberals. Per tant, a partir d’aquí nosaltres proposem un canvi de plantejament, l’elaboració d’estudis d’impacte seriosos, la incorporació d’experts a l’equip negociador, i no sentim cap pressió per tancar aquest acord abans d’acabar el 2023.
–Què n’opina de l’avortament i la seva situació actual a Andorra?
– És una situació que evidentment hem de resoldre, hi ha estudis encomanats pel govern i majoria de DA de la passada legislatura que demostren que una despenalització de l’avortament i una cobertura sanitària del tractament és perfectament constitucional i és el que nosaltres farem i el que nosaltres tirarem endavant donant solució a aquest dret de les dones, treient-ho del Codi Penal, finançar a través de la salut pública aquestes intervencions sense cap mena de risc o alteració per l’ordre constitucional del país.
– Com veu el creixement vertical d’algunes infraestructures del país?
– Tinc una opinió molt negativa, evidentment. Quan passejo per aquella zona d’Escaldes-Engordany no reconec l’Andorra en què jo he crescut i he viscut sempre. Hem perdut identitat, espais, llum, està tot fosc, ple d’ombres, és molt diferent de tota la zona verda que hi havia allà. Suposo que els electors ho recorden, però la candidata d’Escaldes-Engordany en aquestes eleccions és la senyora que quan va ser cònsol va tirar endavant tot aquest projecte urbanístic. Per tant, als que els agradi li poden donar el seu suport, però als que no els agrada que crec que són la majoria, ho han de tenir present a l’hora de les eleccions.
–Què en pensa dels preus de la vivenda a Andorra (tant lloguer com compra), i de quina manera ho solucionaria?
– Opino que són molt cars, però no només ho opino jo, sinó que les estadístiques del CRES i tots els informes demostren que la gran majoria de la població, el percentatge que destina a l’habitatge, sigui lloguer o compra és insostenible i inassumible al llarg del temps. Nosaltres, evidentment, proposem fer de l’habitatge el centre de la nostra actuació política amb un ministeri d’habitatge que es dediqui exclusivament a les polítiques d’habitatge. Després, amb una actuació pública molt forta per assolir habitatges a preu assequible, que passi des de la inversió pública, la concertació publicoprivada, la rehabilitació de vivendes amb una societat pública que llogui habitatges que siguin de titularitat pública o bé per contes de privats. Però, sempre amb uns índexs de referència que garanteixin que aquests habitatges no superin el 30 o 35% dels ingressos familiars.
– Com es podria solventar la falta de professionals en l’àmbit sanitari?
– Ho veig amb preocupació perquè la informació que ens arriba és que hi ha llistes d’espera, amb determinades especialitats, que són d’entre dos i tres mesos. Per tant, és complicat i cal fer una reflexió en aquest sentit, per tal que hi hagi més professionals que puguin exercir en aquestes professions. També, reforçar i donar més prestigi i unes millors condicions laborals a les tècniques en cures auxiliars en infermeria, les coneixem com les TCAI. És una situació que preocupa, i cal resoldre perquè la salut, en molts casos, no pot esperar diversos mesos per ser atesa.
–Com veu que no s’hagi construït el centre oncològic a tocar de l’hospital?
– Bé, DA va ser molt contundent l’any 2019 a comprometre’s a tirar endavant aquest centre oncològic de radiologia i han incomplert el seu programa. Nosaltres, ara mateix, ni el rebutgem ni ens comprometem a tirar-lo endavant, però, sí que volem fer un estudi seriós. Primer, tenir les dades del càncer en l’àmbit nacional, conèixer ben bé el total de casos que hi ha, els seus orígens, les seves patologies. Intentar que aquest centre de radiologia futur pugui donar servei a l’Alt Pirineu i al sud de França i estudiar a fons aquest projecte.
–Què li sembla que tot el relacionat amb salut mental no ho cobreixi la Seguretat Social i que, a més, s’hagin incrementat els preus?
– Em sembla malament i preocupant, perquè tenim un greu problema de salut mental al país. A més els temps a esperar són molt llargs i falten recursos i protocols. Per tant, nosaltres proposem que els psicòlegs entrin dins de la cartera de serveis, amb la durada i freqüència de les de sessions que considerin necessària els professionals.
És un servei públic de primera magnitud, és com qualsevol patologia mèdica necessària al seu tractament i cal apostar per aquesta línia. No només amb la incorporació dels psicòlegs a la cartera del servei, sinó també amb centres de dia per atenció a les persones que estan en una situació complexa en la seva salut mental.
– Com solucionaria el col·lapse del sistema judicial del país?
– Hi ha molta feina a fer a la justícia, hi ha diferents àmbits d’actuació. En primer lloc, cal una renovació del Consell Superior de la Justícia, cal una relació diferent d’un nou consell amb què és el Govern, el Consell General i els altres organismes públics. A partir d’aquí, calen més recursos, més batlles i més batllies especialitzades. Entrant en temes més operatius, cal modificar el sistema informàtic, que no ha donat resultat i que complica molt la feina dels professionals i de les persones que treballen a la batllia. Cal una descripció dels llocs de treball per veure quins estan saturats i en quins hi ha més marge o han de ser reforçats. Per tant, fa falta molta feina, des del nivell més alt fins als més operatius.
– Quina creu que és la situació econòmica que viu Andorra? I després de la guerra d’Ucraïna, com veu l’encariment dels preus dels productes de primera necessitat a nivell global?
– Fa dies que diem que estem en la pitjor crisi del poder adquisitiu de la història moderna del nostre país. Aquesta situació ja va arribar molt abans de la guerra d’Ucraïna, és conseqüència d’aquesta política neoliberal que hem portat als darrers anys. Hi ha hagut un cert encariment de la vida, evidentment, provocat per l’IPC causat per la guerra d’Ucraïna. Però, també per la inacció per part del Govern per intentar contenir l’índex de preus. Nosaltres proposem: una reducció de l’IGI al 0% dels aliments i productes de primera necessitat, una altra del 4,5% a l’1% dels productes d’higiene i de neteja i també les despeses dels animals de companyia. Cal actuar, decididament contra la inflació, cal fer-ho perquè és una cosa que ens perjudica a tots.
–Quina lectura fa de la gestió de la pandèmia?
– Jo penso que la ciutadania va actuar de manera molt solidària i cal reconèixer els esforços que es van fer, en el sentit de seguir les directrius que es donaven des del Ministeri de Salut i va ser un èxit col·lectiu i global. Des del punt econòmic, crec que hi ha hagut una notable manca de transparència amb la gestió. Per posar un parell d’exemples, afectant des de la compra de materials i altres productes sanitaris o tota la qüestió vinculada als crèdits tous, en els que ha estat, fins a hores d’ara, impossible obtenir la informació de quins empresaris se’n van beneficiar.
– Si guanya les eleccions, té previst ampliar el catàleg de bàtxelors a la Universitat?
– No només ampliar el catàleg de bàtxelors sinó també les formacions que es fan a Aixovall, que és molt important. També les formacions que es fan a l’EFPEM de professions vinculades a temes del territori com les de guies de muntanya. La formació professional cal reforçar-la i cal prestigiar-la perquè té sortida en molts àmbits.
–Com veu el fet que molts joves es plantegin no tornar al país en acabar els seus estudis?
– És la nostra principal preocupació. És a dir, un país que expulsa als seus joves i especialment aquells que es formen, sigui en l’àmbit universitari o de la formació professional, és un país que no té futur. Per tant, és indignant i no ens podem resignar a un país en què els joves no tenen ni veuen futur.
–Com interpreta la diàspora de gent del país en els darrers anys? Què proposa al respecte?
– Estem fent un procés estrany en què estem intercanviant mà d’obra per inversors residents passius, persones que venen a Andorra de manera puntual i ens sembla que és bastant evident que això a la llarga acaba sent insostenible. Per tant, calen unes polítiques d’habitatges, de suport al poder adquisitiu, unes polítiques centrades en les famílies per consolidar la classe treballadora dins del país.
–Per què creu que els andorrans l’haurien de votar?
–Nosaltres tenim el convenciment que una majoria de la població vol el canvi i també dels electors que no volen continuar amb la deriva d’aquests darrers anys. A partir d’aquí, tenint en compte, el sistema electoral i com funciona la possibilitat de construir una majoria al parlament, només nosaltres podem arribar a aglutinar la suficient força per produir el canvi polític al nostre país.
–Expliqui’ns algun dels seus projectes de futur. Què proposa a la ciutadania?
–Com a projectes dins del nostre programa hi ha: l’atenció a la gent gran, un pla a la dependència, donar cobertura als serveis de podologia. Les famílies són molt importants i donar una política de suport des del naixement fins a les etapes finals de la vida.
