Gastar més diners dels que guanyem anualment és literalment un suïcidi econòmic, és dinamitar el nostre futur. Estem hipotecant el nostre mode de vida perquè potser, el present és fantàstic, però quan arribin les factures, l’estat anímic canviarà de cop, amb la qual cosa, és millor viure al dia o estalviant una part dels ingressos. És a dir, si creiem que no tenim futur o que mai emmalaltirem, viure al dia és una decisió encertada atès que no tenim cap més motivacions que les actuals, les del moment. No obstant això, si creiem que hi ha un demà o que la nostra font d’ingressos no és eterna, estalviar és una decisió encertada també.
Tanmateix, quan no tenim en compte ni el futur, ni la possibilitat d’emmalaltir o la pèrdua de la nostra font d’ingressos, és quan vivim gastant més del que guanyem. Igualment, aquest comportament ve condicionat per tres maneres diferents de pensar, però amb un factor comú: una manca emocional i el fet de comprar, la supleix. Així doncs, la primera és la incapacitat de controlar la impulsivitat i la segona, és més aviat voler aparentar un estatus social que no tenim. Qui es comporta d’aquesta manera està delegant la seva felicitat o estat anímic en l’opinió dels altres, en els seus comentaris i mirades. Es creu superior a la gent de la seva mateixa classe social simplement per tenir més objectes o aparentar un estil de vida diferent. Després, tenim la tercera manera de pensar i aquesta ve relacionada directament amb l’autodecepció.
És quan la persona es gasta els diners amb la finalitat de complaure els altres o alleujar la culpa, se sent malament per algun acte que ha comès i creu que els diners ho poden solucionar. Això últim ho podem veure en les discussions de parella, quan un dels dos cònjuges té un comportament poc encertat i intenta compensar-lo gastant diners (compra joies, flors, vehicles, paga sopars o viatges, etc.). També ho veiem en la compra de regals per als fills, quan els pares intenten compensar la seva absència amb els diners. Se senten culpables i consegüentment, omplen al fill d’objectes innecessaris pensant que els estimarà més o que els veurà com a bons pares, o almenys, no com a dolents o despreocupats.
Dit això, imaginem comprar condicionats per les tres maneres alhora, quan la persona és impulsiva, vol aparentar i també agradar als altres: el resultat serà l’endeutament o la ruïna. Aleshores, si coneixem la mancança emocional d’algú, entendrem el seu comportament, i per això mateix, és tan important el màrqueting en les vendes dels productes. A vegades, comprem més per la publicitat que s’ha fet d’ells, que per la seva necessitat immediata i això ho veiem en els productes de la llar: mobles, electrodomèstics, vaixelles, mantes, llençols, tovalloles, etc. Utensilis que ja posseíem i encara que teníem pensat canviar-los, tampoc ens urgia fer-ho tan aviat, però la visita d’algú o la idea que ens feia falta, ens va induir a comprar-los.
