Judith Pallarés es mostra vital i activa en totes les activitats que desenvolupa al llarg del dia.
–Quin és el seu posicionament respecte a l’acord d’associació amb la Unió Europea?
–Nosaltres som optimistes, la veritat és que pensem que la negociació després de tot el temps que es porta, s’està avançant en bones direccions per obtenir allò que creiem que necessitem que és aquesta diversificació de la nostra economia i perquè pensem que si ens oferirà moltes oportunitats al país, i també ens ajudarà a encaixar i homologar-nos més amb els nostres veïns, per tant, sincerament nosaltres ho veiem de forma molt optimista i molt positiva.
–Què n’opina de l’avortament i la seva situació actual a Andorra?
–Nosaltres opinem que actualment les dones al país poden exercir el seu dret, però no dins del territori i això és una situació que hem d’intentar esmenar. Cal treballar per la despenalització, també s’ha treballat més internament a mirar de trobar algunes perspectives amb una visió jurídica més àmplia i pensem que és compatible amb el principat, pensem que és compatible amb la Constitució i esperem poder-ho treballar en aquesta legislatura sobretot per sortir del Codi Penal. Després haurem de veure com ho acabem d’estructurar, però pensem que és possible.
–Com veu el creixement vertical d’algunes infraestructures del país?
–Estem tots una mica esgarrifats amb això. Andorra és un territori molt petit, això marca certes dificultats, però pensem que és molt important treballar per la mesura del nostre creixement en aquest sentit, per optimitzar els espais que ja tenim i els edificis que estan construïts, i això ho haurem de treballar molt amb els comuns, però pensem que s’ha de fer.
–Què en pensa dels preus de la vivenda a Andorra (tant lloguer com compra), i de quina manera ho solucionaria?
–Tots estem molt cap ficats en trobar solucions amb aquesta situació. La població andorrana ha crescut en poc temps d’una manera molt ràpida, aleshores estem treballant amb mesures de revisió de com l’impacte d’inversió estrangera ens afecta amb això, com fa incrementar els preus de lloguer i també de compra, i trobar que des de la institució i del proper Govern sigui el que sigui, s’inverteixi realment amb una quantitat important d’inversió pública per obtenir de la manera més ràpida un parc immobiliari d’habitatge públic.
–Com es podria solventar la falta de professionals en l’àmbit sanitari?
–És una mancança que estem veient que també passa als països veïns. Està costant molt poder cobrir després de la pandèmia alguns d’aquests llocs de treball i evidentment s’ha de treballar molt des del Ministeri de Salut per poder trobar les persones per cobrir aquestes mancances. Per tant, és un repte important i esperem que el ministeri, en la propera legislatura, prengui les regnes de manera més clara i directe amb això, i veure si potser el SAAS no és l’únic interlocutor de la política sanitària del país, de fet pensem que no ho ha de ser. Pensem que el ministeri ha de recuperar la direcció clara de la política de les decisions en relació amb aquest aspecte.
–Com veu que no s’hagi construït el centre oncològic a tocar de l’hospital?
–Andorra té un sistema amb el qual pel nostre volum de país no serà fàcil i no hem de tenir-ho tot, perquè no tenim massa crítica per donar resposta amb algunes qüestions. És veritat que hem de veure com podem millorar en què tothom pugui accedir al millor tractament i disposar d’aquests acords punters amb hospitals importants de Barcelona i França. El que hem de millorar és com acompanyem a les persones amb aquests desplaçaments i també amb la seva estança. Tot i així, és necessària una ampliació del centre hospitalari, ja que s’ha quedat una mica petit per les necessitats que tenim i hem d’insistir amb alguns serveis com el de la salut mental.
–Què li sembla que tot el relacionat amb salut mental no ho cobreixi la Seguretat Social i que, a més, s’hagin incrementat els preus?
–Hi ha una part de salut mental que sí que està coberta per la CAAS. Nosaltres tenim un sistema i un model de copagament, amb aquests serveis la idea de cobrir tot al 100%, doncs són de molt pocs aspectes. El que sí que hem de poder millorar és aquests acords amb els psicòlegs per poder facilitar el tractament continuat i també s’ha de millorar la part hospitalària de salut mental.
–Com solucionaria el col·lapse del sistema judicial del país?
–El nostre sistema judicial està molt saturat i s’ha de millorar sobretot avançant i utilitzant les noves tecnologies, que pensem que això seria de gran ajuda, i saber mirar més enllà amb aquest sentit. Molta d’aquesta feina és molt mecànica i de massa paper i des d’Acció pensem que això podria ajudar una mica a desbloquejar el sistema judicial.
–Quina creu que és la situació econòmica que viu Andorra? I després de la guerra d’Ucraïna, com veu l’encariment dels preus dels productes de primera necessitat a nivell global?
–Complicada. De totes maneres és bona en el sentit que hem rebut aquesta inversió estrangera que ha aportat millores en alguns aspectes econòmics, el poder adquisitiu de les famílies en general no ha millorat, al contrari la inflexió està impactant bastant i, per tant, dins d’aquesta situació que esperem que sigui com sempre cíclica, és sobre passi aviat. Hi ha altres coses conjunturals que nosaltres no les podrem canviar, l’impacte per la Guerra d’Ucraïna en l’energia, o d’altres aspectes que tot acaba afectant en aquest preu del cos de la vida a les famílies. Nosaltres no podem impactar amb això, però sí que podem ajudar a minimitzar l’impacte a les famílies.
–Quina lectura fa de la gestió de la pandèmia?
–Nosaltres creiem que vam reaccionar a temps veient el que succeïa i també vam estar molt pendents des del Govern per reaccionar de manera ràpida. El problema és que l’impacte a posteriori que la pandèmia ha provocat, com amb aspectes de salut mental, està afectant molt al jovent i a la gent gran, i aquí es on hem de treballar.
–Si guanya les eleccions, té previst ampliar el catàleg de bàtxelors a la Universitat?
–Primer pensem en què hem de millorar tot el que és l’oferta i els programes educatius que es poden oferir des dels 16 als 18 i després amb relació al bàtxelors que es puguin fer des del país, també hem vist com diferents universitats s’han instal·lat al país i crec que aquesta col·laboració conjunta és positiva i es pot ampliar.
–Com veu el fet de que molts joves es plantegin no tornar al país en acabar els seus estudis?
–Jo crec que alguns es plantegen no tornar al país, això ha succeït sempre, però ara tenim més opcions educatives dins del país i, per tant, també es queden més. Però jo penso que ara amb aquest volum de creixement econòmic i amb la diversificació econòmica, també hi haurà més opcions perquè els nostres joves retornin. Però és veritat que depèn de la via professional que triïs perquè algunes opcions a vegades no estan aquí.
–Com interpreta la diàspora de gent del país en els darrers anys? Què proposa al respecte?
–Jo crec que quan nosaltres millorem i puguem impactar a través d’aquest parc immobiliari públic amb un preu assequible, això impactarà directament amb els preus de mercat i evitarà aquesta expulsió, amb la qual nosaltres volem treballar i no estem d’acord. No volem que Andorra sigui Mònaco, volem que la gent visqui a casa, a casa seva que és a Andorra.
–Per què creu que els andorrans l’haurien de votar?
– Acció som un projecte que intentem veure la política des d’una part molt més pràctica, treballant des de baix cap a dalt. Molts dels problemes que tenim a salut, a sanitat, en l’administració són d’una mala gestió. Una de les coses principals que portem al nostre programa és treballar a desburocratitzar i simplificar l’administració per millorar la gestió. Estem disposats a treballar per construir sobre allò que funciona, però també a ser crítics i obrir debats d’aquells que a vegades s’allarguen massa. Estem disposats a parlar de la despenalització de l’avortament, de la modificació de la llei de la nacionalitat, d’un canvi amb el nostre sistema electoral que sigui més representatiu.
–Expliqui’ns algun dels seus projectes de futur. Què proposa a la ciutadania?
– Pensem que el món de les noves tecnologies està avançant a un pas molt important i pot ser una manera de disposar d’una millora en el tema de la inversió estrangera sense provocar l’establiment físic dins del territori. Un altre dels temes és aquesta simplificació que comentava abans. Avui en dia moltes coses es poden fer des del telèfon sense necessitat de personar-se a l’administració per signar un paper. Amb això estalviaríem molts diners, reduiríem la nostra despesa amb gestió administrativa i podríem dedicar els recursos amb allò que no substituiran les màquines, que és el tracte directe amb les nostres persones.
