– Van aterrar al país fa tot just una setmana. Ja han paït el viatge?
– Els membres Vam tornar el dilluns de la setmana passada i s’ha de dir que venim d’empalmada. Vam fer els sis últims concerts seguits, i cadascun era a un país diferent. Hi va haver molts avions pel mig. L’últim va ser al Perú. Quan vam acabar l’actuació vam recollir-ho tot i vam agafar un autobús fins a l’aeroport. Primer vam volar fins a Madrid, i després fins a Barcelona. Vam arribar a les dues del migdia a Andorra i, alguns, a les tres, ja estàvem treballant.
– En total van oferir nou actuacions. Considera que és un bon número?
– Les gires canvien molt en funció del lloc. A Europa, per exemple, podem arribar a fer 24 o 25 concerts seguits perquè viatgem per carretera i en furgoneta. Si es tracta d’Àsia o Amèrica Llatina, però, la situació canvia molt. Quadrar la gira no depèn tant de tu, sinó dels promotors. Aquesta vegada, de fet, vam començar amb les confirmacions del Perú i Mèxic, i després la gira es va anar ampliant. Agafes tot allò que t’ofereixen, i ho valores molt més. Personalment, penso que la gira ha estat prou extensa. I el creixement que hem notat a la tornada, ho demostra.
– Quina sala els ha cridat més l’atenció i per quin motiu?
– Pensa que hem passat una mitjana de set hores a cada país. Això significa que teníem el temps suficient per veure l’espai on actuàvem, dos o tres carrers, i poc més. No puc fer una gran valoració… Pel que fa al públic, depenia molt de cada lloc. Hi havia concerts on hi havia més fans, d’altres més presència de públic nou… al final et quedes una mica amb el mateix esdeveniment. En Felipe, per exemple, va quedar encantat amb l’actuació de Säo Paulo. Ell és portuguès i va poder parlar amb molta gent. Aquest va ser un moment àlgid. A Ciutat de Mèxic i a Santiago també va ser èpic per la gran resposta de la gent. I a Costa Rica vam arribar a reunir fins a 2.500 persones! També s’ha de dir que estàvem tocant amb un grup més gran.
– Amb relació als concerts. Notaven la presència de fans?
– Sí. I ens n’adonàvem pel simple fet que el públic cantava les cançons. Quan veus 200 o 300 persones que canten a l’uníson és que no s’acaben d’aprendre les lletres fa cinc minuts. A més, sempre ens agrada baixar a saludar el públic quan s’acaba el concert i sovint hi ha algú que ens demana alguna foto o que li firmem algun disc. Fins i tot, recordo una noia que s’havia fet un tatuatge de Persèfone! Hi ha moltes històries al darrere… i ens vam adonar que hi havia molta gent que ens esperava des de feia temps. Allà, de fe, es programen molts menys concerts d’aquest tipus. Per això, quan se’n programa alguna, és molt més important. I això es nota a l’ambient! És diferent.
– En aquest sentit han notat alguna diferència respecte al públic europeu?
– Molta! Als dos llocs ens sentim molt acompanyats, però la intensitat i la passió que posen als concerts és diferent. Com comentava abans, allà no se’n programen tants i això fa que siguin més especials. Vam notar que el públic estava interactuant amb nosaltres tota l’estona. És un tema més físic. No dic que a Europa no passi! Però costa més. També crec que està relacionat amb la cultura de la gent.
– Sovint defineixen Persefone per tenir un caràcter bastant espiritual. Entenc que això encaixa bastant en països com Mèxic.
– Aquesta connotació més espiritual l’hem agafat des del tercer àlbum. Ens vam sentir còmodes des del principi i ho hem anat mantenint. Crec que és un encert perquè ha estat molt ben acollit des del públic. Vam començar a tocar temes introspectius i molta gent, potser, es va sentir identificada amb algunes coses. És interessant com arribes a connectar amb les persones. Per a mi és un ‘plus’.
– Com definiria la gira amb una sola paraula?
– Cansament. Sens dubte.
