L’aprovació de la Llei Òmnibus 2 al Consell General ha estat possible gràcies a una majoria clara, però amb un debat marcat per la manca d’escolta a les propostes de l’oposició. El text aprovat, que correspon essencialment a la segona part de la regulació anunciada pel Govern, estableix un marc més estricte sobre habitatge i inversió estrangera, tot i que deixa interrogants oberts sobre la seva capacitat real d’incidir en el mercat.
Les veus crítiques, com les de Cerni Escalé i Pere Baró, coincideixen a advertir que es tracta d’una oportunitat parcialment perduda, mentre l’Executiu defensa que la llei fixa les bases del creixement sostenible i apunta a la mobilització de pisos buits com una de les vies per ampliar l’oferta.
Des de l’oposició, però, es considera que els límits establerts són insuficients i que el marc regulador presenta forats que poden mantenir la pressió inflacionista sobre l’habitatge. La llei s’ha aprovat democràticament, però només el temps dirà si les mesures adoptades aportaran solucions efectives o si quedaran curtes davant d’un mercat immobiliari encara desbocat.
