Durant molt de temps, la biomedicina s’ha percebut com un àmbit reservat als grans sistemes sanitaris, als grans hospitals universitaris o als països amb una llarga tradició investigadora. Però aquesta mirada ja no descriu del tot la realitat andorrana. El Principat fa temps que ha començat a construir un marc propi en matèria de recerca en salut i biomedicina, i avui la qüestió ja no és tant si Andorra ha d’entrar en aquest terreny, sinó com vol consolidar aquest espai i amb quines garanties.
La Llei 3/2023, del 19 de gener, de recerca i innovació biomèdica, i el reglament aprovat el 2023 per a la realització de projectes de recerca en l’àmbit de la salut i la biomedicina en constitueixen la base jurídica més clara. Aquest desplegament s’inscriu, a més, en un marc de protecció dels drets humans en biomedicina que el mateix Govern vincula al Conveni d’Oviedo.
Ara bé, en matèria biomèdica, disposar d’un marc legal és només el primer pas. El veritable repte comença quan la norma s’ha de traduir en procediments, controls, criteris ètics i capacitat institucional. Per això és especialment rellevant que Andorra compti ja amb una Comissió d’Ètica de la Investigació adscrita al Ministeri de Salut, amb funcions d’avaluació i validació dels projectes de recerca clínica i biomèdica que es duguin a terme al país. Igualment significativa és l’existència d’un procediment formalitzat que exigeix, entre altra documentació, el protocol complet de la recerca, la qualificació de l’equip investigador, la informació facilitada als participants, el consentiment informat, els recursos disponibles i les fonts de finançament. Tot això evidencia que la biomedicina no pot avançar només des de la voluntat o des de la intuïció, sinó des d’una arquitectura de confiança.
És precisament aquí on es juga bona part de la credibilitat del sistema. La biomedicina es construeix, sobretot, amb garanties. Garanties per als participants en els estudis, per als professionals que investiguen, per a les institucions que hi intervenen i també per a la societat, que ha de percebre que la recerca es desenvolupa amb rigor, transparència i respecte pels drets de les persones.
En un àmbit tan sensible com aquest, l’ètica no és un complement retòric, sinó una autèntica condició de legitimitat. Exigeix coordinació institucional, capacitat tècnica, massa crítica investigadora i una visió de país. En aquest sentit, els passos fets els darrers mesos apunten a una clara voluntat de consolidació. El Govern ha anunciat que gairebé dobla la inversió en recerca el 2026, passant de 154.000 a 304.000 euros, i Andorra Recerca i Innovació ha signat enguany un conveni amb el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona per desenvolupar projectes d’investigació i impulsar un model de cooperació científica transfronterera.
Són moviments que van més enllà del titular i que reflecteixen la voluntat de dotar de contingut real una aposta que pot obrir noves oportunitats per al país en l’àmbit del coneixement i la innovació. Andorra, en definitiva, ja no es troba davant del dilema de si ha de tenir o no un espai propi en recerca biomèdica. Aquest espai ja s’està configurant. La qüestió decisiva és una altra: saber dotar aquest desenvolupament de solidesa jurídica, coherència institucional i confiança social.
