La dissenyadora de vestuari cinematogràfic, Désirée Guirao, ha rebut la nominació al Premi Gaudí a Millor Vestuari per ‘Sorda’ com “un regal”. Així descriu el primer contacte amb el projecte, que va començar amb la lectura del guió i es va consolidar des de la primera reunió amb la directora Eva Libertad. “Treballar amb l’Eva ha estat un regal per l’ànima, directament”, afirma.
La nominació s’emmarca en un reconeixement col·lectiu del film, que suma deu candidatures als XVIII Premis Gaudí, organitzats per l’Acadèmia del Cinema Català. La gala està prevista per al diumenge 8 de febrer de 2026 al Gran Teatre del Liceu. ‘Sorda’, escrita i dirigida per Eva Libertad, està protagonitzada per Miriam Garlo i Álvaro Cervantes.
En el procés de creació del vestuari, Guirao explica que el repte d’una història situada en l’actualitat és sovint més complex del que sembla. “Ens agrada treballar que els vestuaris siguin una segona pell, una eina més, com part del llenguatge d’aquests personatges”, assenyala. En aquest sentit, la recerca es basa a fugir de les tendències i del que es pot trobar fàcilment a les botigues, posant l’accent en el detall i en una selecció acurada de peces amb vida pròpia.
El vestuari de ‘Sorda’ es construeix a partir d’elements molt concrets. “Té una cosa de molta terra i una altra de molta aigua”, explica la dissenyadora, que destaca el treball amb colors, teixits i textures per reforçar aquest univers. Segons Guirao, “el vestuari acompanya en tots moments els personatges”, convertint-se en un suport constant del relat emocional.
“El vestuari de ‘Sorda’ té una cosa de molta terra i una altra de molta aigua” – Desiré Guirao
La fase de preparació és, per a ella, clau dins del procés creatiu. “És l’inici de la creació d’aquesta segona pell”, afirma, descrivint un recorregut que va prenent forma fins a les proves de vestuari, moment en què es materialitza tot el treball previ. Ho compara amb “el viatge de l’embaràs, fins al part”. Aquest procés s’inicia ja amb la lectura del guió, quan apareixen idees i sensacions que conviuen amb les necessitats narratives del projecte.
Guirao defineix el seu vincle amb l’ofici com una experiència física i intuïtiva. “És com ho sento dins del cos quan faig aquesta feina”, explica, destacant una manera de mirar el món en què els personatges i els entorns ja apareixen vestits des del primer moment. Actualment comparteix projectes amb Angélica Muñoz, amb qui també signa el vestuari de Sorda. “Estem fent una cosa molt bonica en equip”, afirma.
Més enllà del rodatge, la dissenyadora andorrana ha participat com a jurat al Festival Ull Nu, una experiència que defineix com “superenriquidora”. Valora especialment poder visionar projectes “des d’un altre lloc” i rebre “la il·lusió de qui participa”, així com el contacte amb la resta del jurat i amb l’equip organitzador del festival, pel qual expressa una estima especial. Aquesta tasca li aporta “una altra visió a l’hora de mirar les pel·lis”, compartida amb professionals del sector audiovisual.
Guirao defineix com superenriquidora l’experiència de ser jurat a l’Ull Nu, que li aporta noves mirades i contacte directe amb creadors audiovisuals
La trajectòria de Désirée Guirao inclou treballs destacats tant en cinema com en televisió i publicitat. Va iniciar-se com a ajudant de vestuari a El Orfanato (2007), dirigida per J.A. Bayona, i ha participat en produccions com Red Lights / Luces rojas (2012), de Rodrigo Cortés. Com a dissenyadora de vestuari, ha signat films com Vulcania (2015) o La hija de un ladrón (2019), així com la sèrie Maricón Perdido. També ha treballat per marques internacionals en l’àmbit publicitari.
