La sala del Prat del Roure ha tornat a convertir-se aquests dies en l’escenari del Pessebre vivent d’Escaldes-Engordany amb quatre representacions que s’han fet aquest cap de setmana. Una proposta consolidada dins el calendari nadalenc de la parròquia i que, edició rere edició, continua trobant noves maneres de dialogar amb la tradició. Enguany, la representació ha apostat per una mirada als orígens del mateix Pessebre, tant en el relat com en la manera d’explicar-lo.
“El Pessebre vivent és una tradició i tothom sap què és”, explica el director Juanma Casero, que comparteix la direcció artística amb Irina Robles. Casero recorda que l’arrel de l’espectacle són les ofrenes dels habitants d’Escaldes i d’Engordany, en aquella forma versificada i plàstica concebuda per Esteve Albert. “Sempre pensem des d’on pot néixer aquest Pessebre, que en el seu origen eren només les ofrenes i els quadres plàstics que ell va concebre”, apunta.
“Sempre pensem des d’on pot néixer aquest Pessebre, que en el seu origen eren només les ofrenes i els quadres plàstics que ell va concebre” – Juanma Casero
A partir d’aquesta base, la direcció ha volgut fer un pas més i imaginar com hauria estat el primer Pessebre vivent. “Enguany hem volgut reimaginar com els habitants d’Escaldes s’haurien ofert voluntàriament per tirar-lo endavant per primera vegada. D’aquí ve la idea de ‘fem un pessebre’”, detalla Casero. Aquesta mirada cap al passat es tradueix en un espectacle que combina vestuari d’època, elements audiovisuals, música en directe i locucions també en directe, recursos que han guanyat pes des que la representació es fa al Prat del Roure.
“Enguany hem volgut reimaginar com els habitants d’Escaldes s’haurien ofert voluntàriament per tirar-lo endavant per primera vegada” – Juanma Casero
Un dels intèrprets d’aquesta edició dona vida precisament a l’Esteve Albert, creador del Pessebre vivent d’Engordany. Per a ell, aquesta ha estat la primera participació en l’espectacle, una experiència que afronta amb il·lusió i respecte. “Soc alumne de l’Escola de Teatre de l’Animal i, des que visc a Montferrer, he vingut a veure el Pessebre cada any. Quan va sorgir l’oportunitat de fer un personatge que m’encaixava per edat i per perfil, vaig dir que sí”, explica.
El procés de treball ha estat llarg i intens. El paper li va ser assignat a principis d’octubre, amb un mes de novembre marcat per assajos continuats i unes últimes setmanes especialment exigents. “Els dos últims diumenges vam fer assajos de matí i tarda, i aquesta setmana hem assajat cada dia. És un muntatge molt complex”, reconeix. I és que, segons relata, la dificultat no recau només en la interpretació, sinó en la coordinació de tots els elements que formen part de l’espectacle.
“És com si hi hagués tres direccions: la dels actors, la de l’Esbart i la de la mateixa sala, que també es converteix en un personatge”, explica. Tot es mou al mateix temps: escenografia, projeccions, música en directe, il·luminació i una vintena llarga de micròfons que han de funcionar amb precisió. “Hi ha assajos que són molt durs perquè s’ha de sincronitzar absolutament tot”, afegeix.
Aquesta complexitat contrasta amb l’esperit comunitari que defineix el Pessebre vivent. Casero destaca que una de les seves grans fortaleses és la capacitat d’agrupar persones de totes les edats i perfils. “Hi participen famílies senceres, amb nens, pares, avis, nebots i nets. És una activitat que uneix, que ajuda a fer poble i fer família”, assegura. Per a la direcció, és essencial que sigui un esdeveniment de la parròquia fet per gent de la parròquia.
Les xifres ho confirmen. Enguany, la representació ha comptat amb entre 100 i 120 participants, entre voluntaris, actors, dansaires de l’Esbart Santa Anna, músics, tècnics i equip artístic. “No arribem als 200, però superem segur la centena”, apunta Casero. Una implicació col·lectiva que, any rere any, fa possible que el Pessebre vivent continuï evolucionant sense perdre l’essència.
La representació ha comptat amb entre 100 i 120 participants, entre voluntaris, actors, dansaires de l’Esbart Santa Anna, músics, tècnics i equip artístic
Per a l’actor que encarna Esteve Albert, aquesta dimensió humana és un dels grans valors del projecte. “Al grup hi ha criatures de sis o vuit anys i persones de més de setanta. Coordinar tanta gent no és fàcil, però és una de les coses més boniques”, afirma. Jubilat des del 2019, explica que el teatre ha estat sempre la seva passió i que formar part del Pessebre li permet continuar vivint-la de manera activa.
Amb aquesta edició, el Pessebre vivent d’Escaldes-Engordany reafirma el seu caràcter col·lectiu i la voluntat de mirar enrere per entendre millor d’on ve, sense deixar de dialogar amb el present. Una proposta que, més enllà de l’escena, continua sent un espai de trobada, memòria i treball compartit.
