Només dinou dels aproximadament setanta monuments inclosos a la llista de béns d’interès cultural (BIC) disposen actualment d’un entorn de protecció. Així ho ha explicat la consellera general i exministra del Ministeri de Cultura, Susanna Vela, en declaracions a l’ANA, tot recordant que la Llei de patrimoni del 2003 incorporava un annex amb diversos béns i monuments que s’havien de protegir i establia que el Govern disposava de dos anys per desenvolupar-ne els entorns de protecció.
Així, Vela ha assenyalat que el context urbanístic ha canviat significativament des de llavors. “El 2003 teníem temps; vint anys després ja no és el mateix”, ha apuntat, destacant que el desenvolupament urbanístic “ha envaït absolutament tots els entorns de protecció” i en dificulta la delimitació. En paraules de l’exministra, la definició d’aquests espais presenta ara una “dificultat extrema”, tant per arribar a acords amb propietaris afectats com per convèncer-los de la necessitat d’introduir millores als edificis per adequar-los a la protecció del monument.
La definició d’aquests espais presenta ara una “dificultat extrema”, tant per arribar a acords amb propietaris afectats com per convèncer-los d’introduir millores als edificis per adequar-los a la protecció del monument
La consellera també situa el 2014 com una altra data clau. Aquell any es van eliminar els entorns cautelars de 100 metres, els quals tenien caràcter preventiu, i es van reduir fins als 20 metres, fet que, segons Vela, incrementa la dificultat de garantir la protecció de les edificacions. En aquest sentit, ha recordat que, en altres països com França, aquests radis arriben als 500 metres. La modificació del 2014 també va transferir als comuns la gestió de la zona 2 dels entorns de protecció, la d’acompanyament. Vela considera que aquest canvi “va ser un gran error” i apunta que, des de l’aprovació de la reforma impulsada per tres comuns, “només es van aprovar quatre béns”.
Tot i això, Vela ha reconegut que la llei del 2003 “tampoc era perfecta”, especialment perquè el servei de Patrimoni no va incorporar més personal tècnic per afrontar uns processos “difícils i llargs”. En aquest sentit, considera que “haurien hagut de tindre més recursos humans” i que potser es va ser “massa optimista” en fixar dos anys per desplegar els entorns de protecció.
Vela ha reconegut que la llei del 2003 “tampoc era perfecta”, especialment perquè el servei de Patrimoni no va incorporar més personal tècnic per afrontar uns processos “difícils i llargs”
Els darrers monuments que han iniciat el procés per obtenir aquest entorn —encara en fase d’al·legacions— són les esglésies de Sant Miquel d’Engolasters i Sant Joan de Caselles, aprovades el mes de novembre. Ambdues formaran part de la candidatura sobre l’origen del Coprincipat que es presentarà a la Unesco el gener vinent. Anteriorment, ja s’havien declarat els entorns de Casa de la Vall i de Sant Esteve.
