Irina Rybalchenko

Juli Barrero

Músic

«Jo afronto cada projecte com si fos l’últim que faré»

Aquest diumenge ha tingut lloc el rodatge del videoclip de la cançó ‘Quan els llums s’apaguen’, del músic Juli Barrero i dirigit per Hector Romance. Tot i ser originari de Manresa, Barrero fa temps que viu establert a Andorra. La seva trajectòria musical va començar molt aviat: amb només cinc anys ja formava part de l’Orfeó Manresà. Més endavant, mentre combinava la formació clàssica amb experiments musicals amb amics, va baixar a Barcelona per perfeccionar la tècnica vocal amb Montse Rius, una professora que marcaria profundament el seu camí artístic.

El seu trasllat a Andorra el 1997 va suposar un punt d’inflexió. Allà va començar a treballar a Marrugat, una botiga de música que el va introduir de ple en l’escena musical del país. Des d’aleshores, Barrero ha format part de nombroses bandes i projectes, consolidant-se com una de les veus més actives i versàtils del panorama andorrà.

La cançó 'Quan els llums s’apaguen' i el videoclip que han rodat aquest diumenge tracten temes universals: popularitat i solitud. Ens pots explicar d’on neix la idea i què vol transmetre?

Aqui hi ha dues idees principals. D’una banda, l’evolució personal, el pas del temps i la maduresa. I, de l’altra, una realitat que tots els que ens dediquem al món de l’art i de la cultura, i especialment a les arts escèniques, vivim sovint.

Hi ha moments en què estem en un punt molt potent, amb molt de 'hype' que en diuen ara: envoltats de gent, amb tota l’atenció centrada en nosaltres. I, de cop i volta, tot s’apaga i ens quedem sols.

Passem de grans aplaudiments - ja sigui en sales petites, teatres grans o fins i tot estadis - a trobar-nos, deu minuts després, absolutament sols. I aquesta dualitat és molt present en la vida de qualsevol artista.

Tots tenim moments compartits i moments de profunda soledat. I, avui dia, això encara es veu més accentuat. A les xarxes socials tots projectem una vida fantàstica i meravellosa, però quan s’apaga el mòbil, quan s’apaguen els llums i la càmera, ens quedem amb la nostra veritable realitat.

Gravar un disc a Andorra és un procés complex? Com funciona el finançament? Quin pes tenen les ajudes públiques i fins a quin punt t’has d’autofinançar?

Andorra té una línia de suport cultural molt bona. Fora del país tot aquest procés és molt més difícil del que és aquí. És evident que una part molt important prové de les ajudes del Govern, i això és clau. Tot i així, una gran part l’has d’assumir tu mateix.

Quin tipus d’ajuda concedeix exactament el Govern? Es tracta d’una subvenció? Qualsevol músic pot presentar el seu projecte i optar-hi?

Normalment, les subvencions públiques surten a principi d’any, aproximadament durant el primer trimestre. I és cert que hi ha moltíssimes persones i moltíssims projectes que reben suport públic, i això és fantàstic.

El que estem generant avui és el folklore que tindrem d’aquí a cent anys i encara més. Si un historiador, d’aquí a un segle o dos, volgués analitzar què passava culturalment a l’Andorra del segle XX al XXI, hi trobaria una riquesa cultural immensa. I això és possible perquè s’està ajudant moltíssima gent.

És veritat que, si s’ajudés a menys projectes, alguns podrien ser més potents. Però, al meu entendre, el caldo de cultiu que s’està generant actualment és extraordinàriament interessant.

Quant costa aproximadament produir un videoclip a Andorra?

El videoclip és el germà petit de les produccions audiovisuals. Hi ha videoclips molt econòmics, però gravar-ne un en condicions depèn, sobretot, de la història que vulguis explicar.

Per exemple, un videoclip com el que hem fet aquest diumenge pot arribar a costar entre 3.000 i 4.000 euros. Les subvencions acostumen a cobrir com a màxim un 65% del cost, i normalment ni tan sols s’arriba a aquest percentatge. La gran part del finançament prové de les actuacions que ja he realitzat prèviament; són diners generats gràcies a la música.

Un videoclip no és rendible econòmicament, però serveix per explicar històries, transmetre missatges i posicionar-te com a artista. Per exemple, 'Dones d’Aigua' va rebre molt reconeixement internacional en festivals i certàmens i va ser una brutalitat: més de 70 seleccions a nivell mundial i 20 premis, una fita que pocs videoclips en català han aconseguit.

I pel que fa al vessant tècnic, és difícil trobar un equip professional per produir un videoclip a Andorra? Com veu el nivell de l’escena audiovisual?

Aquí tenim professionals de primer nivell. L’equip amb què treballem és 100% andorrà, excepte la directora de fotografia, amb qui tenim una confiança especial. No és que aquí no hi hagi professionals del seu nivell, simplement és una qüestió de sintonia i de manera de treballar.

El sector audiovisual andorrà té un nivell extraordinari, i això es nota en les produccions. Quin altre país de les nostres dimensions pot presumir d’haver fet llargmetratges, que s’han enregistrat fa poc i que esperem que surtin aviat? I després hi ha centenars de videoclips. Tots els grups d’aquí tenen uns videoclips espectaculars, es fan curtmetratges, projectes experimentals, idees que es desenvolupen dins i fora del 'mainstream'… Hi ha molta gent fent coses molt interessants.

Crec que Andorra té facilitats que Espanya o França no tenen. Ara bé, el nostre recorregut intern és petit. Per tant, hem de fer les coses molt bé, però alhora hem de saber mirar cap a fora.

Quan creu que el públic podrà veure el videoclip? Hi ha ja un calendari aproximat o dependrà del procés de postproducció?

Depèn sobretot de les qüestions tècniques i de la càrrega de feina que tingui l’equip de postproducció. Espero que després de Nadal ja puguem tenir alguna cosa, i m’imagino que entre l’hivern i la primavera és un termini bastant raonable per poder-lo veure.

Ara bé, no tinc gens de pressa. Jo afronto cada projecte com si fos l’últim que faré: cada cançó, cada disc i cada videoclip. La pressa és un mal vici que he anat deixant enrere. Prefereixo fer les coses a poc a poc, fer-les bé i donar-los amor i aquella textura que necessiten.

Continua fent concerts regularment? Té ja alguna data prevista per als pròxims?

Sí, faig concerts tant a Andorra com a l’estranger. De fet, l’últim concert va ser en petit format a Lisboa.

Pel que fa als pròxims, ara mateix no estic prenent dates. Necessito temps, més que no pas una pausa: és un mar de fons. Per fora pot semblar que estic tranquil, però per dins estic immers en la composició i en el registre del pròxim disc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
Notícies relacionades
Altres protagonistes
Director musical de l’ONCA
Escultora
CEO d’Aerofor
Publicitat
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu