El Pavelló Toni Martí ha viscut una tarda de bàsquet vibrant en la jornada 8 de la Lliga ACB, amb un duel d’alt voltatge entre el Joventut Badalona i el MoraBanc Andorra que ha avançat a batzegades, plens de canvis de ritme i sensacions oposades. El primer quart ha estat un estira-i-arronsa constant, amb intercanvi de cistelles i un marcador que s’enfilava en paral·lel. Els de Joan Plaza han sortit vius, precisos i ben posicionats, aprofitant l’encert inicial d’un Kyle Kuric actiu i amb confiança. Però a mesura que s’ha obert el segon quart, aquella frescor tricolor ha començat a esquerdar-se: cistelles fàcils que s’escapaven, faltes inoportunes i pilotes regalades han frenat de cop l’empenta andorrana.
El Joventut, pacient i meticulós, ha fet el pas endavant que s’esperava. En qüestió de minuts, els de Daniel Miret han capgirat el duel fins a escapar-se de més de deu punts. Amb el 40 a 27 camí de vestidors, Stan Okoye ha intentat mantenir viu el fil ofensiu del MoraBanc, amb un parell d’accions valentes que han trencat parcialment l’inèrcia verd-i-negra. Però l’encert no ha acompanyat, i cada resposta andorrana quedava sense continuïtat. L’equip ha patit per sumar, i aquella manca d’efectivitat ha estat un pes massa feixuc per reduir la distància.
En acabar la primera meitat, la imatge de Joan Plaza a la banda ho deia tot. Seriós, braçades creuades i mirada fixa, assumia que el pla de partit s’estava executant amb ordre però sense premi. No faltava disciplina ni preparació; faltava l’essencial: llançar i convertir. Res que no haguessin treballat durant la setmana, però una realitat tossuda que no feia concessions. Tot i això, als ulls del tècnic hi brillava encara una espurna d’esperança.
El MoraBanc va trobar la seva millor versió quan més faltava, però l’esperança reduïda de 18 a 4 punts no va ser suficient
La represa ha confirmat el diagnòstic: el MoraBanc arribava a territori rival, però la pilota no trobava manera de besar la xarxa. La connexió entre Okoye, Luz i Evans era bona, però el detall final fallava. D’aquesta manera s’ha certificat un 34-49 que ha donat marge a un Joventut sòlid, amb un Henri Drell inspirat i sumant 11 punts al descans, i que ha reflectit la diferència de ritmes i encert entre els dos conjunts.
El tercer quart ha regalat una reacció imprescindible del MoraBanc. L’equip ha sortit més agressiu, més intens, amb una dupla Evans–Pustovyi que ha fet mal a la pintura i ha despertat el públic andorrà. El marcador ha començat a retallar-se, però el domini global seguia sent de la Penya, liderada per la precisió de Tomić i el control absolut de Ricky Rubio. Tot i això, la bretxa ha començat a esfondrar-se: de 18 punts a tan sols 4 a l’inici del quart període. Chumi Ortega, decidit i valent, ha encès definitivament la llum. El MoraBanc ha trobat la seva millor versió: defensa compacta, transicions ràpides i un encert que, per fi, apareixia quan més falta feia. Semblava un altre partit, amb un vigor que havia estat invisible durant bona part del duel.
Els minuts finals han estat un vertigen. Intercanvi de cops, el VAR entrant en escena per validar un triple de Pons que encenia encara més el pavelló. Amb un 76–79 i només dos minuts al rellotge, la Bombonera era pura emoció. La Penya, fidel al seu esperit competitiu, ha sabut tocar la tecla justa per frenar la remuntada andorrana i robar-li l’última embranzida. Tot i això, els de Plaza han mostrat un orgull majúscul: han resistit el primer quart i han reaccionat amb autoritat en el tercer i quart període, desmuntant una avantatge que havia arribat als 18 punts. I ho han fet davant un Ricky Rubio imponent i un Joventut que ha ensenyat la seva millor cara.
El MoraBanc se’n va amb una derrota, però també amb la certesa que el caràcter hi és, i que la versió final d’aquest partit és la que els pot portar a competir de tu a tu amb qualsevol rival. El Pavelló Toni Martí ha vist bàsquet del bo, intens, emocional i digne de la millor ACB.
