Escollir la parella sentimental és la inversió més gran que farem en la vida perquè ens la pot condicionar per complet: pot potenciar-nos, o, per contra, pot limitar-nos. Dependrà de si es fixa en les nostres virtuts o en els nostres defectes i, per tant, d’una petita por o d’un problema insignificant, en farem una odissea. Per contra, si es fixa en les nostres virtuts, pot ajudar-nos a potenciar-les i, paral·lelament, també a tenir una millor qualitat de vida. Hi ha gent molt maca, simpàtica i intel·ligent, però no serveix per ser la nostra parella, perquè no compartim res, a banda de l’atracció física o emocional. Així que hem de saber quan abandonar o ni tan sols començar una relació amb algú, atès que no hem de confondre passar bons moments amb emparellar-nos perquè això inclou compartir inquietuds i motivacions.
Dos factors que no tots compartim o que simplement no entenem i, per tant, no estem interessats. Igualment, a vegades, també hi ha el factor de l’enveja, quan l’altra persona veu que estem aconseguint els nostres objectius i en comptes d’alegrar-se per nosaltres i ajudar-nos a millorar encara més, intenta dinamitar-nos el camí. La seva inseguretat personal, la gelosia, la frustració o les pors que pugui tenir, la impulsen a intentar desmotivar-nos. Aleshores, pot passar que per no discutir o perquè ens convens, deixem de costat les nostres il·lusions i, malauradament, això es tradueix en viure una vida que no és la nostra.
Posem per exemple que ens agrada viatjar, però ella ho detesta o té por de fer-ho i cada vegada que li proposem anar de viatge es nega rotundament. Doncs, per desgràcia, hi ha molts números que deixem de viatjar només per no haver-hi d’estar discutint constantment o perquè els seus arguments ens han convençut, fem nostres les seves pors i inseguretats. Igual que si volem comprar un pis o obrir un negoci, depenent de com sigui ella ho farem o no. Així doncs, estem veient la importància de saber escollir la persona amb qui volem compartir la nostra vida i un factor determinant en aquest aspecte és la nostra personalitat. Som gent submisa, que tot ens està bé? Som conformistes i per no discutir, cedim als capricis de la parella o, en canvi, ens prioritzem? Si la resposta afirmativa són les dues primeres preguntes, només ens espera viure en el malestar mental (en la resignació i la frustració).
En canvi, quan la resposta afirmativa és la tercera, el resulta és totalment diferent, perquè tenim les eines cognitives per capgirar la situació. Com no depenem d’ella per sentir-nos realitzats, no tenim en compte el seu punt de vista, el respectem, però no l’acceptem donat que no ens beneficia de cap de les maneres. És a dir, dissociem els sentiments que tenim envers ella, no els barregem amb les nostres inquietuds i il·lusions, entenem la seva manera de ser i de fer les coses, però el nostre caràcter és diferentment i en conseqüència també les maneres de fer les coses.
