La reforma de la Llei de la nacionalitat aprovada aquesta setmana torna a evidenciar el debat de fons que Andorra continua evitant: quin model de país vol construir per als pròxims anys. Mentre la majoria i Andorra Endavant han defensat mantenir els terminis actuals sota el lema que “la nacionalitat andorrana no es regala”, el text deixa intacta una realitat cada vegada més visible: més de la meitat de la població resident continua exclosa dels drets polítics. És cert que la reforma introdueix algunes flexibilitzacions administratives i corregeix situacions concretes, però evita afrontar la qüestió central de l’accés a la ciutadania en una societat profundament transformada. El rebuig a reduir els anys de residència, malgrat les recomanacions internacionals, consolida un model restrictiu que prioritza el control per sobre de la integració. Andorra necessita preservar la seva identitat, però també evitar que una part creixent de la població percebi que viu permanentment al marge de la vida política del país. La cohesió social difícilment es reforça aixecant més barreres.
