Són dos sentiments molts semblants, només que el primer genera malestar i el segon, per contra, genera benestar. Però igualment, hi ha una manera molt senzilla d’eliminar el sentiment d’enveja ràpidament i inclús, depenent com, pot transformar-se en admiració. El factor clau que ens ajudarà a eliminar-la és coneixent l’esforç que la persona envejada inverteix a aconseguir viure d’aquesta manera. Potser envegem el seu aspecte físic, la seva intel·ligència, els seus estudis acadèmics, la seva posició social, la seva manera de ser, la seva feina, els seus diners, les seves possessions, etc. Aleshores, si som conscients de l’esforç mental o econòmic que requereix ser d’aquesta manera o tenir aquestes coses, potser deixa d’interessar-nos. És possible que aquesta persona entreni una hora diària; gasti més de dos-cents euros mensuals en productes de bellesa i en perruqueria; porti una dieta alimentària bastant estricta; treballi més de seixanta hores setmanals; deixi de menjar a favor de pagar els préstecs bancaris; faci inversions per aconseguir més diners; estudia i treballa paral·lelament; etc.
Hi ha molts factors determinants darrere de les conductes de cadascun i no sempre van en consonància amb la nostra manera de ser. Potser la persona estar fent esport regularment perquè està acomplexada, malaltia o simplement, perquè li aporta benestar. Igual que les seves possessions, potser basa la seva felicitat a tenir com més coses millor o tot al contrari, es dedica a invertir. Compra a un preu reduït per tornar-lo a vendre més car i així amb qualsevol altre exemple. El plaer i el malestar mental són subjectius i, per tant, no tots tenim els mateixos motius per fer les coses i consegüentment, tampoc estem disposats a dedicar el mateix temps o diners necessaris per aconseguir-les. No tots busquem el plaer de la mateixa manera: hi ha qui llegeix, dibuixa, pesca, caça, fa esport, viatja, veu televisió, entra en les xarxes socials, etc.
La qüestió és que si veiem que l’esforç requerit per aconseguir-ho no ens compensa, automàticament, desapareix l’enveja perquè no li trobem sentit a dedicar-hi tantes hores. Ara, si ens agrada la seva manera de fer les coses i trobem coherent l’esforç invertit, la situació canvia per complet, perquè l’estem admirant i volem ser com ella. Aleshores, la següent acció a realitzar és preguntar-li com ho fa i seguir els seus passos, viure igual que ella i freqüentar els mateixos llocs per poder tenir les mateixes sensacions. És a dir, estem parlant de la motivació o col·loquialment parlant, de l’enveja sana, quan ens alegrem pels encerts de l’altra part, però nosaltres, no podem estar tan bé com ella. Coneixem els nostres límits i som conscients que per molt que vulguem ser o fer igual que ella, ens és impossible. No tots tenim la capacitat, la paciència, el valor, o els mitjans econòmics necessaris per viure igual que la part envejada, però ben segur, que si els tinguéssim, actuaríem igual que ella.
