És una bogeria, per no dir una irresponsabilitat, pesar-se un mateix les racions del menjar si no som experts en alimentació o esportistes professionals. És un comportament que, inconscientment, indueix a adquirir un trastorn de la conducta alimentària (TCA), com són l’anorèxia o la bulímia entre d’altres més. Igualment, també és una via directa per obsessionar-se amb el menjar i, de manera inevitable, li acabarem agafant fàstic o inclús por al nostre plat favorit, i passarem de gaudir menjant a detestar fer-ho. Perdrem un dels majors plaers de la vida: menjar només pel fet de fer-ho, sense buscar alimentar-nos, només pel plaer de gaudir dels aliments. No obstant això, no podem obviar que cuidar-se l’aparença física està molt bé, però, malauradament, els trastorns de la conducta alimentària no entenent de plaer, sinó més bé d’obsessions per la silueta.
La persona té al cap una imatge del seu prototip ideal i s’esforça a aconseguir-ho sense tenir en comptes les conseqüències dels seus actes, del malestar que patirà. No s’adona que està emmalaltint mentalment a causa del seu aspecte físic o millor dit, a causa de la imatge que s’ha creat. Aleshores, si així i tot volem pesar les nostres racions, és preferible consultar a un dels professionals esmentats anteriorment abans de fer res. Per tant, la qüestió radica simplement a no fer bogeries amb el menjar i deixar les dietes rigoroses o específiques a la gent experta en la matèria. Nosaltres, per la nostra banda, només hem de gaudir del procés de transformació, de gaudir tant de l’entrenament com del menjar, i esperar pacientment els resultats. Igual que la persona grassa no ha guanyat els quilos de més en pocs dies, tampoc pot pretendre desfer-se d’ells en pocs dies.
Segurament que fa anys que menja de manera incorrecta i, a més a més, probablement el seu estil de vida és passiu o si més no, poc actiu. Així doncs, siguem coherents en el moment de marcar-nos els objectius a aconseguir, si no, malauradament, ens deixarem enganyar per les dietes miraculoses, caurem en mans de gurús de l’esport i l’alimentació. Gent no professional en la matèria, sense titulacions acadèmiques que els avalin, però tenen do de paraula, saben què dir i com fer-ho perquè juguen amb la desesperació de l’altra part. És a dir, quan la persona està obsessionada o desesperada en millorar el seu aspecte físic, moltes vegades deixa de costat la part racional i, consegüentment, deixa de pensar de manera coherent.
Si el gurú li diu que alimentant-se únicament amb líquids o menjant només fruita durant una setmana farà que a banda de perdre deu quilos, també es trobarà plena d’energia i radiant, s’ho creu amb els ulls tancats. Després, per reforçar la creença i que no abandoni al cap de pocs dies, li assegura que d’aquesta manera el seu organisme es desintoxicarà i així és com molta gent deixa de menjar carn o aliments sòlids, per centrar-se majoritàriament en productes en pols, en barretes energètiques i sucs de fruites o verdures.
