Si llencem els diners, no tornen per si mateixos, per tant, s’ha de vigilar molt a qui els prestem atès que, no tothom els retornen. Abans de fer el pas i prestar diners a qui ens ho demana, primer hem de veure com els gestiona perquè hi ha dos factors involucrats, l’emocional i el racional. És a dir, hem de saber com gestiona la seva economia, perquè si després de pagar totes les seves obligacions, no li’n queden ni per ell, com volem que ens els retorni. És inviable, i malauradament, no ho podrà fer per molt que vulgui, així doncs, és una qüestió de vital importància saber com gestiona la seva economia. Si aquesta persona demana un préstec al banc, és la primera cosa que faran els empleats de la banca, mirar en què i com gasta els seus diners i així saber si és algú responsable econòmicament o és un vividor.
Aleshores, si els professionals dels diners ho fan, nosaltres encara més perquè no tenim cap poder judicial que ens ajudi a recuperar-los en el cas que la persona no ens els retorni. Així és que hem de saber si la persona malgasta els diners, els gasta, els estalvia o inverteix, és a dir, com interpreta la seva funció. – Creu que són una eina que facilita viure el moment, l’ara i aquí; que són per gastar, però paral·lelament, també s’ha d’estalviar una part pel demà donat que, ningú sap què passarà, o creu que estan fets per viure d’ells, que s’han d’invertir i així viure dels beneficis que ens donen? – Tenint la resposta a aquestes preguntes, podrem prestar els diners tranquil·lament perquè serem conscients dels resultats i, per tant, només caldrà decidir si els prestem o els regalem perquè sabrem amb antelació el comportament de l’altra part. Igualment, funciona de la mateixa manera quan els conjugues d’una relació sentimental volen comprar alguna cosa a mitges o ajuntar els comptes corrents.
És un fet que no pot negar-se, quan la relació es trenca, els diners i els béns amb valor econòmic són els temes més disputats i també, que major malestar creen entre tots dos. Aleshores, queda clar la seva importància, perquè si un cònjuge és estalviador o inversionista i l’altra és un vividor, serà un error fatal ajuntar els comptes corrents. Igual que si un vol viure de lloguer i l’altra vol ser propietari, la disputa està servida, tot i que ambdós tenen raó, però la decisió queda estancada, amb el malestar que genera. Aquesta situació és més típica del que sembla i també hi ha una encara pitjor, comprar un pis (hipotecar-se en un pis) a mitges, pensant que l’amor durarà sempre. És a dir, s’està barrejant els diners amb l’amor, quan són dos conceptes totalment diferents i malauradament, la parella que ho fa només se n’adona quan se separa i toca fer càlculs. Però referent a la hipoteca, l’error està a fer els càlculs comptant amb la suma dels dos ingressos, sense tenir en compte que són individuals i, per tant, hi ha la possibilitat que un dels dos deixi de pagar la seva part.
