El títol fa referència a un experiment on es van ficar a un grup de crancs en un mateix cubell i cada vegada que un d’entre ells intentava sortir, els altres l’arrossegaven cap a dins, impedint així que sortís. L’explicació a aquest comportament té dues versions diferents: una diu que és per una mala organització atès que, tots volien sortir a la vegada i, per tant, es molestaven entre ells i la segona, què és la que agafo per escriure l’article, ens diu que el grup no vol que ningú destaqui individualment. És a dir, quan algú té idees pròpies i ganes de portar-les a terme, el grup s’encarrega de desmotivar-lo o de posar-li traves. Però referent a aquest comportament, també és individual i el veiem en la gent que no vol que l’altra persona aconsegueixi els seus objectius personals. Així doncs, estem parlant d’enveges, pors i creences, però, enfocades a un resultat personal estèril perquè la persona en qüestió no obté cap benefici directe amb el comportament, sinó, que la seva intenció és que l’altra part no progressi.
Un bon exemple per entendre millor això últim és la persona que no cedeix el pas a un altre vehicle en els embussos o que dificulta el pas a les motos, es diu a si mateixa: “si jo no avanço, tu tampoc”. És un comportament guiat pel poder del moment, per les nostres creences o per la frustració i malauradament, aquestes dues últimes condueixen a l’enveja. Igual que el poder motiva a la a persona a actuar basant-se en el fet que té tot el dret de fer-ho, les altres dos, condicionen el seu comportament a desfer-se del sentiment donat que és molt molest. Així doncs, estem parlant de violència o maldat gratuïta i és que quan tenim una visió limitada de la realitat, qualsevol comportament que no entri en els nostres paràmetres ens genera malestar.
L’angoixa, l’ansietat i la por en moltes ocasions donen pas a l’enveja envers els altres, en comptes d’admiració. La persona, en lloc de motivar-se a circular en moto per així, estar menys temps en els embussos o no haver de pagar per aparcar, dificulta que els altres ho facin. Té un comportament absurd donat que està gastant energia gratuïtament. Després, per la banda de la frustració, l’estat anímic és similar al de l’enveja, però sorgeix per la no acceptació de la realitat. La persona frustrada està veient com tenint les mateixes oportunitats i els mateixos recursos que els altres, ells triomfen on ella fracassa.
Així que, per resoldre el malestar ràpidament i sense haver-hi d’esforçar-se molt, prefereix dinamitar el camí dels altres i un bon exemple seria, la persona que prefereix perdre un ull sempre que l’altra part perdi els dos. És a dir, vol sentir-se superior als altres a qualsevol preu o dit d’una altra manera, vol que ningú estigui per sobre seu. És la frustració en tota regla i això significa viure constantment en l’ansietat i és per això mateix, que té sempre el mateix comportament, perquè està dins d’una espiral i es retroalimenta ella mateixa.
