La pregunta sembla senzilla de respondre, però hi ha moltes respostes i cadascuna molt diferent de l’altra. Per tant, comencem pel principi. La paraula educar és sinònim de guiar i d’adoctrinar; aleshores, la intenció és que l’alumne aprengui certes maneres de fer i de pensar. Això sí, estic parlant de l’educació voluntària, la impartida per algú envers algú altre (pares, escola, govern, religió, etc.) Així doncs, l’aprenentatge pot definir-se com un canvi en el nostre comportament afavorit per la pràctica; per tant, per l’experiència, i aquesta pot ser visual o ‘kinestèssica’. Podem aprendre només veient o interactuant físicament amb l’ambient; és a dir, ens poden dir que tocar àcid amb les mans és contraproduent perquè ens les cremarà, podem veure com algú ho fa i efectivament, se les crema, o també podem fer-ho nosaltres mateixos. El resultat serà el mateix, només que amb les dues primeres maneres de fer-ho ens estalviem el dolor físic.
Per tant, l’educació pot interpretar-se tant com una prevenció per evitar viure situacions negatives o doloroses, com també una manera de ser recompensats per l’esforç realitzat. Aprenem que a força de repetir certes conductes aconseguim els nostres objectius. Un exemple ho tenim en l’escola: des de ben petits ens ensenyen l’abecedari i la manera de com fer les frases, per així poder expressar correctament les nostres idees i pensaments amb l’escriptura. Però curiosament, a mesura que van passant els anys, hi ha qui deixa de tenir-ho en compte i decideix canviar l’ortografia de les paraules apreses o deixa de costat la seva puntuació. Per tant, quan s’expressa amb l’escriptura, costa bastant d’entendre el seu missatge, no sabem a què es refereix, ni s’hi està afirmant o preguntant-ho.
Aleshores, quan aquesta persona està estudiant una carrera universitària i tot i escriure malament, aprova els exàmens. Quina educació s’estaria buscant o ensenyant? Què passaria si el Ministeri d’Educació no fos rigorós amb les faltes d’ortografia i en comptes de castigar-les, donés preferència a l’aprenentatge de la matèria? Donem per cas que l’estudiant vol ser periodista, notari o professor i si, efectivament és molt bo parlant perquè té facilitat d’expressió verbal i un gran coneixement de les matèries, però, en canvi, en l’escriptura deixa molt a desitjar. Seria un desastre, no?
Doncs, actualment, això és una realitat i ho podem comprovar tant A les xarxes socials com en els missatges electrònics. Així és que podem deduir que estan potenciant la incultura de l’escriptura i, de la mateixa manera, s’està infantilitzant la societat, atès que cada vegada hi ha més adults enganxats a les noves tecnologies. Aleshores, i per anar acabant, quan eduquem algú només hi ha tres motius per fer-ho: el benefici personal, el social o el de l’alumne. Només que poden camuflar-se i el personal pot interpretar-se com social, o la inversa i succeeix igual pel de l’alumne. És pel seu bé o pel de qui ensenya?
