Avui l’hotel Roc Blanc acull un dels moments més esperats de l’any per a tots els fanàtics i amants de les conspiracions, els misteris i les teories extraterrestres del Principat. En concret, el 15è congrés Sabiens, de la mà de Ferran Prat, per respondre a una sèrie d’incògnites amb el nom ‘Matrix desconexión y el universo mutante’, la qual aplegarà una jornada trepidant amb 11 ponències diferents. Una d’elles, a les 19:00 hores, anirà a càrrec del famós investigador i conspirador Karles Toràh, conegut viralment com a Mr. Tartaria. Amb ell hem parlat per saber més detalls de la xerrada, així com de les seves experiències paranormals.
—Abans de tot, a què es dedica exactament i d’on va sorgir el seu aliés de Mr. Tartaria?
—Principalment, soc empresari i gemmòleg, ja que continuo en diverses empreses familiars que es dediquen, entre altres, al tema de la mineralogia, als vectors, una per monitorar viatges i també moc diferents empreses dintre de l’àmbit de l’hoteleria i la restauració. Al final, he prosseguit el llinatge familiar. D’altra banda, dintre d’aquesta miscel·lània de temes de conspiracions i teories, l’he anat incorporant en la meva rutina de treball i de negoci i cada vegada ha anat interessant a més persones. El dia només té 24 hores i efectives en realitat són unes 12, i poder estar en tot és complicadíssim. El meu dia a dia es basa principalment a continuar amb la nostra empresa, estar amb la família i quan disposo de temps lliure, m’agrada xerrar sobre aquests temes. Respecte al meu aliés, fa uns quatre o cinc mesos vam tenir la sort de ser convidats a diversos pòdcasts realment importants de parla hispana, com el de ‘Conspiranoicos vs. Ciencia’ del youtuber Jordi Wild. La qüestió és que aquest nom de Mr. Tartaria no el vaig escollir jo, algú me’l va posar a les xarxes. És graciós el fet que avui dia em coneixen més per aquest sobrenom que pel meu nom real. Sense adonar-me’n, em vaig convertir en un agitador de masses a internet. Em diguin com em diguin, l’important és que continuï proporcionant aquesta informació que, encara que pugui sonar molt estranya o estrafolària, cada vegada fa apropar l’orella a més gent.
—Aquest estiu va acudir al pòdcast ‘Conspiranoicos vs. Ciencia’, a on va afirmar, entre altres coses, que al setembre demostraria si la Terra és plana o esfèrica. Ha pogut corroborar això?
—Jo privadament sí que ho he comprovat, però no tinc la potestat per mostrar les imatges i us diré per què. Una empresa ens va donar el vistiplau per mirar-ho en una prova d’uns 15 segons, tampoc es necessita més temps. Ho vam fer el passat 14 de setembre aquí a Benidorm, a la província d’Alacant. Consistia a observar el senyal d’un microsatèl·lit col·locat a 500 quilòmetres d’alçada, el problema que al darrer moment l’empresa es va fer enrere i no ens va deixar retransmeti-ho en directe. Es veu que van rebre moltes trucades dels seus treballadors per aturar la demostració, ja que, com a empresa de satèl·lits, es dediquen a la seguretat i no els hi interessava que ho féssim públic davant de 400 persones que teníem en directe. L’únic que puc dir és que la Terra no és com ens l’han explicat; és molt més gran del que creiem i amb molta més aigua! Estic treballant per poder aconseguir d’una altra forma aquell fragment per demostrar-ho. Tampoc afirmo que sigui plana.
—A la seva comunitat ‘Protocolo Priorato de la verdad’, detalla a la gent què és la informació i què la desinformació. Podria explicar en quin aspecte recau aquesta diferència?
—Per fer un símil comprensiu, us dic que no estic d’acord, per exemple, amb el sistema de sanitat del meu país, ni tampoc judicial, ni educatiu ni informatiu. Ara bé, no critico la feina que fan els metges, ni els jutges, ni els professors ni els periodistes. Ho fan el millor que poden, molts cops meravellosament bé. El problema és el sistema en què es troben, el qual els hi condiciona la feina. Si a un periodista li arriba una informació, però aquesta ja està modificada, què pot fer davant d’això? Molts d’ells, en conec uns quants, em diuen directament que estan ‘venuts’, que han de publicar la informació d’una forma concreta. Així, el problema no és el periodista o informador; és estar condicionat a unes bases o regles! He de dir que el vostre treball és molt complicat…
—Tornant a la conferència de dissabte, que ha titulat ‘Urushdaur: La técnica Anunnaki de transmigración de almas entre cuerpos’, ens podria fer un avançament del que dirà?
—Serà realment interessant, perquè de l’hora que tinc per explicar-la només faré servir 45 minuts. El motiu? Perquè durant els primers 15 minuts posarem un vídeo que ni el mateix Ferran Prat ha pogut veure; de fet, aquest material no l’ha presenciat ningú! Serà una primícia i amb la que fa temps que treballem amb estima. Aquest vídeo serà només una petita peça del trencaclosques que estic desenvolupant i que cada vegada miro més d’incorporar en les meves trobades: per fer saber que la mort no existeix. A través d’un símil amb la tècnica anunnaki, relataré que la mort és un concepte que no pertany a la realitat ni és com ens l’han fet entendre, com tampoc la vida. En realitat, tot és un joc, i la ment juga un paper molt important. L’Urushdaur és la tècnica fosca, i si tinc temps aclariré com funciona la tècnica de llum, la qual fan servir moltes cultures per aprendre a no tenir por a la mort.
—Vostè es considera un conspiranoic? Perquè al citat programa va afirmar que no li agrada que l’encasellin així, veritat?
—En absolut, no m’agrada gens. De fet, cal saber que la paraula ‘conspiranoic’ la va fundar la famosa elit per intentar apartar i trastocar a les persones que com jo parlen de temes molt diferents dels que està acostumat a sentir la societat. Volen que se’ns encaselli com a difamadors per tapar uns temes que avui dia no volen que el poble sàpiga i per apartar-nos del mig… Això tampoc vol dir que no hi hagi gent que s’obsessioni amb la conspiració, però jo no em considero un d’ells. Nosaltres el que maneguem són dades i informació. A part, hi ha moltes altres conspiracions al mercat les quals no hi crec en absolut.
—Quina és la teoria més important que ha pogut esbrinar com a investigador i que a la població andorrana li podria sobtar?
—Jo diria que la teoria més important que tenim és la mateixa mentida del tot; aquesta vida en què vivim, la qual és, en realitat, una granja humana! És com un laboratori, un món on vivim amb un avatar i a on el més rellevant no es pot veure ni tocar. Aquesta és la conspiració més important perquè abasta el tot.
—Podria explicar amb més detall l’anècdota del seu viatge a l’Antàrtida a on es va topar, presumptament, amb un cub gegant que el va absorbir a una altra dimensió?
—Com us deia, en aquest joc en què vivim i en aquesta nau que representa la Terra, és molt important la geometria. En la nostra dimensió, la geometria que ens permet connectar amb altres espais és precisament la cúbica. Ja ho avançava Plató en la República, que de les formes geomètriques, la cúbica és la més important. Així, vaig efectuar un viatge amb una agència no governamental i extraoficial, en una època en què treballava amb gent molt diferent de la d’ara. De fet, havíem anat un grup de vuit persones per extreure unes balises climatològiques que s’havien trencat. La sorpresa ens la vam emportar al moment de retirar l’última d’elles, la qual presentava una geometria immensa i a on vam establir contacte amb un ésser molt estrany… Va ser un punt d’inflexió en la meva vida, ja que després d’aquella experiència, vaig haver de fugir de totes aquelles agències. Em va servir per obrir els ulls i ratificar que l’evolució que estem vivim com a humans no és la correcta. No va ser gens senzill d’assimilar.
—Finalment, i tocant ara el tema alienígena, sap si a l’Àrea 51 n’hi ha alguns? A banda, ha pogut presenciar alguna vegada un ovni?
—Si et refereixes a objectes voladors no identificats, en veig constantment! A la zona muntanyosa on visc d’Alacant és famosa per ser una de les que registra més albiraments d’ovnis de tot el sud d’Europa. Ara bé, pel que se sap, el 95% del que presenciem al cel és obra humana; tanmateix, hi ha un 5% que ni la mateixa elit coneix. La pregunta és: són això extraterrestres? La meva resposta és que pot ser, però no exactament com el que ens han fet creure… No venen d’un altre planeta o galàxia, ja que hi ha molts mons paral·lels al nostre i en els quals poden cohabitar altres civilitzacions.
