El solstici d’estiu és un dels esdeveniments astronòmics més importants de l’any, marcant el dia que el Sol arriba a la màxima posició al cel i proporcionant la major quantitat de llum diürna a l’hemisferi corresponent. Aquest fenomen sol passar al voltant del 20 al 22 de juny a l’hemisferi nord i al voltant del 20 al 22 de desembre a l’hemisferi sud, depenent de l’any i la ubicació exacta. Aquest any ha estat el 21 de juny.
El terme “solstici” prové del llatí “solstitium”, que significa “sol quiet” o “sol detingut”. Durant el solstici d’estiu, l’eix de la Terra està inclinat en la seva màxima inclinació cap al Sol (aproximadament 23,5 graus), cosa que resulta que el Sol arriba al punt més alt al cel al migdia i la seva posició més al nord (a l’hemisferi nord) o més al sud (a l’hemisferi sud).
A l’hemisferi nord, el solstici d’estiu sol ser el dia amb més hores de llum solar, amb algunes regions gaudint de fins a 24 hores de sol a àrees properes al cercle polar àrtic. Tot i que les dates poden variar segons els calendaris culturals i meteorològics, tradicionalment el solstici marca el començament de l’estiu astronòmic. Des d’aquest moment, els dies comencen a escurçar-se lentament a l’hemisferi nord, mentre que a l’hemisferi sud els dies comencen a allargar-se després del solstici d’estiu.
Al llarg de la història, diferents cultures han fet el solstici d’estiu amb festivals i rituals que honren la llum, la fertilitat i el cicle de la natura. Algunes d’aquestes celebracions inclouen:
– Litha: En la tradició pagana i cèltica, celebrada al voltant del solstici, simbolitzant la victòria de la llum sobre la foscor.
– Inti Raymi: A la cultura inca, en honor al déu Sol, celebrant l’arribada de l’estiu a l’hemisferi sud.
– Festivals i fires: En moltes cultures, el solstici és motiu de festivals amb música, balls, fogueres i rituals que agraeixen la llum i l’abundància.
A la nostra cultura, una de les celebracions més arrelades en aquesta època és la Nit de Sant Joan, celebrada la nit del 23 de juny, marcada per focs, tradicions com encendre fogueres, ballar i saltar al voltant del foc per obtenir bona sort, simbolitzant purificació i renovació. A Andorra, també es viu la cremada de falles, una tradició popular que consisteix en fer i fer girar falles de foc per crear grans cercles, especialment durant la revetlla de Sant Joan a les parròquies d’Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany, Encamp, Canillo i la Massana, i a la nit del 28 de juny, en la revetlla de Sant Pere a la parròquia d’Ordino.
A més, és costumari posar plantes com la farigola, la rosa de Sant Joan o el romaní dins de l’aigua i després beure-la o col·locar-la a la llar, com a símbol de protecció i bona sort. El mar, la platja i els banys nocturns també són protagonistes en moltes localitats, vinculant-se a la idea de netejar les energies negatives i celebrar la vida.
Les celebracions de Sant Joan i el solstici d’estiu són testimonis del nostre patrimoni cultural i de la nostra connexió amb els cicles naturals. En un món accelerat i tecnològic, mantenir aquestes tradicions ens ajuda a recordar i valorar la nostra herència i la natura. Aquests moments són ideals per gaudir de la llum, la calor i la cultura popular, i ens permeten reconnectar amb les arrels, valorar la vida i preparar-nos per a un nou cicle de creixement i renovació.
