Quin balanç fa d'aquest primer any?
Crec que ha estat un any molt intens. Hem pogut tirar endavant moltes accions que considero molt importants per a la parròquia, com ara iniciar la revisió del POUP. És un compromís ferm que vam assumir durant tota l’etapa de les eleccions i que creiem que era necessari. Ens vam comprometre que, un cop tinguéssim els estudis de càrrega, començaríem aquesta revisió, la qual, cal dir, forma part d’un moment clau per a la parròquia per decidir quina Massana de futur volem. Especialment rellevant és la participació ciutadana, que s’integra en totes aquestes reunions que estem duent a terme, ja que ens ajudarà també a dissenyar aquesta Massana del futur.
Com valora el procés d’adaptació del POUP als estudis de càrrega?
No hi ha hagut sorpreses, la veritat. Des del principi coneixíem les nostres limitacions. Sabíem que el problema dels recursos hídrics seria un dels resultats que reflectirien els estudis de càrrega, i així ha estat. Estem treballant per solucionar aquest problema. De fet, durant les eleccions ens vam comprometre a invertir 8 milions d’euros en la xarxa d’aigua, i, a poc a poc, durant aquests tres anys que ens queden de mandat, és el que volem dur a terme.
Quines mesures s’estan implementant per evitar el creixement urbanístic desmesurat a la parròquia?
Una de les mesures més innovadores, diria, és aquest sistema de quotes que hem implantat, que limita la construcció a un màxim de 22.548 metres quadrats anuals a tota la parròquia. Aquests 22.548 metres quadrats es distribueixen entre els diferents quarts. És a dir, no es tracta d’un total uniforme, sinó que, segons els metres consolidats de cada quart, s’hi assigna un percentatge de sòl a construir anualment. Aquesta mesura la considerem essencial, primer, perquè tenim el problema latent dels recursos hídrics, i segon, perquè creiem que aquest sistema pot afavorir un creixement equilibrat i moderat de la construcció a la parròquia.
En quin punt es troba el projecte del desviament?
De fet, està avançant molt ràpidament, i aquí vull agrair especialment al Ministeri d’Ordenament el seu esforç, ja que s’ha avançat de manera molt efectiva. Realment hem treballat conjuntament amb el Ministeri per anar signant tots els convenis necessaris i així poder efectuar les sessions anticipades i alliberar tot el sòl que es requereix per dur a terme les obres del vial. El projecte està progressant a molt bon ritme i, de fet, fa poc s’ha adjudicat una de les fases. Només ens falta, realment, la signatura d’un dels propietaris, i ja s’hi està treballant. La veritat és que el procés va per molt bon camí.
Quin és l’estat actual del projecte de millora del Refugi de la Comapedrosa?
Pel que fa al refugi, totes les obres les executa el Govern, i estem una mica a l’espera del pressupost que aquest decideixi destinar-hi. Tot i això, a poc a poc es van fent millores, i crec que anem per bon camí.
Quines mesures de prevenció s’han pres arran del despreniment de la carretera de Beixalís?
Crec que hi ha hagut una reacció molt ràpida tant per part del Govern, del Ministeri d’Ordenament, com per part nostra. Ara mateix ja s’han dut a terme les obres necessàries per estabilitzar aquesta carretera. Properament entrarem en la fase de refer tot el mur, i actualment no hi ha cap risc. És cert que es van viure moments d’angoixa, amb uns dies força intensos, per poder donar suport a totes les famílies que viuen als Oriosos i que necessitaven accedir a casa seva. Des del Comú es van posar tots els mitjans necessaris, i els veïns van col·laborar moltíssim aportant també sorra per ajudar a millorar la situació. Això va permetre reduir l’impacte en la seva qualitat de vida, que va quedar afectada durant uns dies, tot i que no va ser una situació volguda en absolut. Finalment, vam poder escurçar els terminis: les obres, previstes inicialment per a tres setmanes, es van completar en aproximadament nou dies, restablint un pas alternatiu i permetent l’accés a les vivendes.
La minoria ha denunciat diverses situacions per la manca de transparència en el Comú. Què tenen a dir?
Crec que en tot moment hem estat transparents i hem proporcionat tota la informació que se’ns ha demanat. Si en algun moment han considerat que hi podia faltar alguna cosa, nosaltres sempre hem respost de manera positiva. De fet, mai hem esgotat el temps que legalment està previst per donar resposta a aquestes preguntes. Moltes vegades, fins i tot, hem lliurat la informació el mateix dia del Consell de Comú; recordo, per exemple, el cas dels estudis de càrrega. Sempre hem estat proactius a l’hora de facilitar tota la informació necessària, i, per part nostra, no hi ha hagut cap falta de transparència. A més, sempre els hem comunicat que, si hi havia alguna petició més específica, podien fer la demanda directament aquí, al meu despatx. Tenen la porta oberta, i així els ho he dit sempre: poden venir quan ho necessitin.
Quines accions ha pres el Comú envers aquesta millor transparència comunal?
El diàleg és fonamental entre la majoria i la minoria. Sempre els he ofert la mà estesa i al principi del mandat els vaig proposar que, si ho desitjaven, abans dels Consells de Comú ens asseguéssim per parlar i explicar-nos els diferents punts de l'ordre del dia. Podíem debatre'ls abans, sense necessitat de consensuar-los, perquè entenc que ells han de fer la seva feina com a minoria. Tampoc no els demanàvem que ens votessin tot a favor, perquè és normal que facin la seva tasca de fiscalització. Però sempre han tingut aquesta oportunitat, i així els ho vaig transmetre al principi del mandat: que, si volien venir al despatx per parlar dels punts de l'ordre del dia, resoldre dubtes o qualsevol altra cosa, podien fer-ho quan volguessin. No van estar d'acord en aquesta proposta i, al final, les coses han anat com han anat. Tot i això, insisteixo que sempre els he recordat que poden venir al despatx per resoldre qualsevol dubte o inquietud que tinguin, sense cap problema.
Com definiria el paper de la minoria?
Han de fer el seu paper d'oposició, tal com he dit abans. Si consideren que no hem estat suficientment transparents, potser nosaltres també podem dir que no han fet les demandes tal com s’han de fer. En qualsevol cas, torno a insistir: tenen la mà estesa, la porta oberta, i estem disponibles per a qualsevol cosa que necessitin. Aquí estem per col·laborar.