El Prat del Call ha acollit, finalment, la representació popular de la farsa burlesca de l’Ossa d’Ordino, la qual s’havia d’haver produït el passat 8 de desembre, però es va haver d’ajornar per motius meteorològics. L’obra, a càrrec de l’Associació de Cultura Popular d’Ordino, s’ha dividit en dues parts: una primera interpretada pels infants anomenada ‘El despertar de l’osseta’, i la segona, executada pels adults que correspon a la tradicional farsa de ‘L’última Ossa d’Ordino’. Una “continuació i consolidació de l’obra” segons ha declarat el president de l’Associació de Cultura Popular d’Ordino, Albert Roig.
Un total de 27 intèrprets (13 infants d’entre 10 i 15 anys i 14 adults majors de 16 anys), acompanyats per sis músics dels Grallers i tabalers dels Castellers d’Andorra, han fet la interpretació de l’Ossa d’Ordino davant una plaça major que ha aplegat als veïns, tot i les baixes temperatures. Enguany, la novetat es marca per l’estrena del nou vestuari de l’ossa, el qual ha estat dissenyat per l’escenògraf català Pau Fernández i ha estat confeccionat per Època Barcelona, un taller especialitzat en vestuari escènic. La nova pell de l’ossa ha permès una percepció més real de l’animal amb volum afegit i la integració de la màscara en el vestit. Així mateix, el vestuari de l’osseta també ha estat modificat per anar en consonància, la confecció del qual ha anat a càrrec de la Jadeita.
Els diàlegs estan elaborats, com cada any, fent referències a l’actualitat política i social ordinenca, però també de país, fent referència a la manca de pàrquings i el seu preu elevat; tendències a xarxes socials com les ‘Crumble Cookies’ o la plataforma ‘BeReal’ i ‘Instagram’; el POUP o els síndics, entre altres. A més, enguany s’ha fet un salt qualitatiu en els diàlegs de l’ossa infantil, ja que han estat creats pels mateixos intèrprets del grup, de tal manera que fan referència a problemàtiques i situacions de la seva vida quotidiana. “Ha estat una acció participativa per part dels mateixos actors petits i preadolescents”, ha assenyalat Roig. També han participat pares, mares i familiars de forma altruista. “Una de les característiques principals és que fomenta la cohesió social, no demanem d’on provenen, ni de quin gènere són, treballem en comunitat per mantenir unes tradicions que són vives”, ha declarat el president de l’entitat, segons informa l’ANA.
