Un total de 26 expedients disciplinaris s’han gestionat des del Ministeri de Funció Pública des del 2022, 16 d’ells corresponents al 2022 i 10 al referit a l’exercici del 2023. Així ho han afirmat la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, i el secretari d’Estat, Marc Cornella, durant la compareixença celebrada aquest migdia davant de la comissió legislativa de Justícia, Interiors i Afers Institucionals, en la qual s’ha recalcat, però, que cap d’aquests expedients disciplinaris ha acabat en acomiadaments. A preguntes dels consellers generals, han sigut més precisos i han recalcat que el 2022 hi va haver 12 expedients lleus i 4 de greus, mentre que el 2023 n’hi va haver 4 de lleus, 4 més de greus i 2 de molt greus.
Per altra banda, tant la ministra com el secretari d’Estat han assegurat que “aquest estiu es començarà a buscar els punts a actualitzar de la Llei de funció pública”, ja que l’objectiu principal és fer una proposta el 2025. Així i tot, Marín ha volgut aclarir que “no es tracta d’una modificació, sinó d’endreçar i evitar contradiccions en els articles”, així com agilitzar alguns processos com el de la contractació de personal.
Pel que fa als objectius del ministeri per aquesta legislatura (2023-2027), són cinc els projectes marcats. A banda del referit a l’actualització i creació del text de la Llei de la funció pública, Afers Social vol també analitzar la política retributiva; és a dir, analitzar com s’està retribuint als funcionaris andorrans i comparar-lo amb el marcat nacional i internacional. A més, també és vol implantar l’avaluació de l’acompliment, del qual Cornella afirma que “està molt avançat”, pel fet que només queden les darreres reunions per donar-lo per tancat. La seva aprovació serà imminent, però no la seva implementació, ja que caldrà tenir enllestits els mòduls informàtics que facin possible aquesta valoració. L’objectiu és que el 2025 es pugui començar a implantar aquest sistema d’avaluació.
El quart dels objectius marcats per a aquesta legislatura serà desenvolupar i implantar la carrera professional, el qual consisteix a instaurar una avaluació per competències i valoració de mèrits per evitar estancar la graella salarial. Cornella reconeix que “està verd”, encara que sí que hi ha un esborrany que s’està fent junt amb els sindicats, però encara està en una fase inicial. Finalment, el cinquè i darrer objectiu passaria per desenvolupar i consolidar el ‘software’ amb el qual es treballa per tal de fer les gestions el més ràpid possible.
Pel que fa a la selecció i avaluació del personal, el que es pretén és “reduir els terminis de selecció i augmentar la concurrència”. En aquest sentit, caldria actualitzar el reglament de selecció i també es vol treballar per implantar una borsa d’interins qunomés s’activaria per cobrir aquells llocs de treball temporals. En aquest sentit, i quant a la cobertura de llocs de treball, el 2023 s’ha tancat amb 117 processos selectius, un 30% de llocs de treball coberts amb mobilitat interna i 2.781 treballadors en actiu. Quant a les dades de formació, el 2023 es van invertir 394.000 euros en cursos (383) participant en ells 2560 treballadors, formació tècnica (2.444) i Màsters postgraus cursos especialitzats (6).
En relació amb la digitalització, Marín ha destacat que és un dels objectius principals del ministeri que encapçala, havent actualment 471 tràmits que ja estan totalment digitalitzats. A més, hi ha 290 que també són digitals, però que requereixen la presencialitat com el passaport o el carnet de conduir. En referència al temps d’espera, la mitjana realitzada a 35,425 atencions amb cita prèvia deixa un temps d’espera de tres minuts. En canvi, sense cita prèvia la dada augmenta fins als 11 minuts. Així i tot, la idea del ministeri es continuar potenciant la cita prèvia al servei de tràmits i posant el pla de formació continuada.
Finalment, el secretari d’Estat ha volgut valorar la feina dels funcionaris: “Estem convençuts que es fan coses molt ben fetes i possiblement la ciutadania no ho aprecia o no ho veu”. En aquest sentit, ha fet menció dels quatre valors amb els quals treballen, integritat, orientació a servei, innovació i professionalitat, i ha explicat quines són les línies estratègiques que segueixen, com són “millorar funcions, digitalitzar i automatitzar processos i actualitzar i desplegar normativa”.
