- Els barcelonins tornen a la capital amb ‘Principis’, el seu primer compacte
A. L.
ANDORRA LA VELLA
- El septet Caracola; avui seran quintet. Foto: EL PERIÒDIC
Entre totes les rumbes que hi ha al món, la de Caracola és una de les més compromesa. Festa, gresca i disbauxa, sí, però també missatge intercultural que no solament prediquen –amb un còctel musical que coqueteja amb el hip-hop, el funk i la música amb arrels–, sinó que també practiquen: cada exemplar del primer disc, titulat molt oportunament Principis, inclou –atenció– llavors d’una varietat local de tomàquet de penjar com a aportació particular de Caracola a la croada contra els aliments transgènics. No només això: un euro de cada CD venut ingressa directament en el compte de la plataforma Som lo que Sembrem. Aquest és el compromís de Caracola, cúmbia catalana de ja considerable trajectòria –es va crear al 2004– però que tot just ara debuta en la selva discogràfica: “Som una banda de maduració llarga. Ens hem cuit a foc lent i creiem que ara començàvem a fer xup-xup. I davant de l’evidència que si esperes que et fitxi un segell et pot sortir barba, hem optat per l’autoedició”, diu Dani Moren, gui- tarrista i veu de la banda. El resultat és Principis, que es va presentar al febrer al festival BarnaSants.
La d’aquesta nit serà el segon bolo de Caracola a La Fada Ignorant. Avui compareixen, però, en format quintet –i no el septet original. Això sí, la recepta és igual d’eclèctica que aleshores: influències magribines –el tema Qmaar, parcialment en àrab–, la versió cantada d’un clàssic d’Elèctrica Dharma (Catalluna), la rumba més ortodoxa de Suca pa amb tomàquet i fins i tot una escapada hip-hop, a Llórala. També hi ha engrunes de tango, polsims de flamenc i tastets de bolero. Al fons de tot, però, regna la figura tutelar del gran Gato Pérez, pare de la rumba catalana contemporània –amb el permís de Peret– amb qui Caracola comparteix, a més, arrels: part de la banda és originària de Sentmenat, la localitat on és enterrat l’autor de La corva del Morrot. “Ens agradaria poder-nos considerar els seus nebots artístics”. No és mal parentiu, en absolut. aluengo@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
