- La fotògrafa catalana Júlia Hernández exposa a l’espai Mola Park la sèrie ?Barcelona sensual’
A. L.
ESCALDES-ENGORDANY
Barcelona, arquitectura, fotografia i sensualitat. Aquest és el prometedor còctel que la fotògrafa catalana Júlia Hernández proposa a Barcelona sensual, l’exposició que dimarts inaugura a l’espai Mola Park d’Escaldes , aquesta estupenda iniciativa que s’han tret de la màniga Juan Antonio Azurmendi i Faust Campamà i que ha convertit l’hotel Mola Park en una activíssima extensió de la galeria Ara Art. Però avui toca parlar d’aquesta ciutat inèdita que Hernández ha plasmat en la sèrie de 20 fotografies de gran format que ara arriben a Escaldes, un tastet del quart de miler d’imatges que protagonitzen el llibre homònim. I mira que era, és i serà cada vegada més difícil parlar de la ciutat comtal sense repetir el que ja ha estat dit mil i una vegades. Doncs Hernández ho ha aconseguit: no direm que sigui un d’aquells volums que convé llegir amb una mà, de l’estil dels monumentals Quaderns d’en Marc, però resulta com a mínim curiosa, per no dir estimulant, la relectura en clau eròtica de celebèrrimes i reconsagrades obres de Gaudí, des del Park Güell fins a la Sagrada Família. Un melic per aquí, un mugró per allà, un sexe (femení) entreobert… i pits, cuixes i culs, és clar. No és Gaudí l’únic arquitecte que Hernández ha passat pel sedàs de la seva mirada: l’edifici Trade de Josep Antoni Coderch és una altra de les víctimes de la fotògrafa. Però que ningú no s’enganyi: la seva mirada és neta i delicada, i ha desterrat l’obscenitat fins i tot quan captura la torre Agbar, la torre de Calatrava, una xemeneia-guerrer de la Pedrera o el gest altiu d’un trabucaire amb l’arma a punt, i els converteix en un símbol fàl·lic més o menys obvi.
Maria Jaén –¿recorden Amorrada al piló?– diu al pròleg que existeix una Barcelona invisible: «Una ciutat que no he vist mai i que difícilment tornaré a veure fora d’aquest llibre». És exacte: Hernández fotografia la boca negra d’un túnel del metro i, a la pàgina següent, un comboi que hi penetra a tota velocitat: la imatge, tan quotidiana, pren gràcies a l’artista un nou significat que probablement acompanyarà per sempre més el lector. Dividit en quatre capítols –Formes, Unió, Culminació i Èxtasi– que retraten les etapes del plaer (femení), Barcelona sensual culmina metafòricament amb una sèrie d’espais urbans buits: el que queda després de l’orgasme. L’autora llança, en fi, un interessantíssim repte: ¿algú s’atreveix a elaborar una guia arquitectònica d’Andorra per a erotòmans?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
