- L’humorista gallec, amb el micròfon, la seva arma de combat. Foto: EL PERIÒDIC
MONOLOGISTA. Cap de cartell del pròxim Dijous d’Humor, el 25 d’octubre al centre de Congressos de la capital, amb Oswaldo Digón i Alvaro Carrero.
–¿Com va vostè d’autoestima?
–Sobrat.
–Li dic pels títols dels seus espectacles: Soy un hijoputa i Soy un miserable.
–No en facin gaire cas: són només una declaració d’intencions. No crec que me n’hagi sortit.
–¿I què ve, després de miserable?
–Fàcil: els presidents de les diputacions provincials espanyoles tenen certa tendència al xorisseig. Busquin als diaris per posar-hi noms.
–Ja que hi som: el millor monologuista de l’arena política espanyola és…
–Artur Mas.
–M’ho haurà d’explicar.
–Per la seva habilitat de fer creïble l’increïble.
–Si el monologuista és aquell que parla sol, ¿què li diu el senyor Lago al particular Miguel, als matins quan se’l topa al mirall?
–«Cada dia que passa ets més atractiu, xaval».
–Sobrat d’autoestima, ja ho veig. Woody Alen deia: «La comèdia és tragèdia més temps». ¿I vostè?
–Humorista és aquell que és capaç de fer feliç fent riure.
–Com més crisi, més monologuistes: ¿és la gran sortida a l’atur galopant que arrasa Espanya?
–Com més crisi, més necessitat tenim de riure i, per tant, més humoristes. Però també suem la cansalada.
–¿Temes intocables, a l’escenari?
–N’hi ha que ho voldrien. Però els artistes de veritat no tenim tabús.
–Ho deia per Jair Domínguez disparant al 33 contra el rei Joan Carles: ¿una gràcia? ¿O un pecat?
–No l’he vist, però diré una cosa: si és paròdic, és a dir, si no és gratuït, estic segur que serà divertit i m’agradarà.
–Curso del 63, a Antena 3; Curso del 73, a Neox. ¿De mal en pitjor?
–Per a públics diferents. Tot i que a tothom li agrada el prime time en un canal nacional.
–Juan Ramón Jiménez dedicava els seus llibres «A la minoría, siempre». ¿Comparteix la vocació minoritària?
–En absolut. Com més gent m’estimi, millor per mi… i per la meva cartera.
–¿On encaixaria millor: al curs del 63 o al del 73?
–Sóc un enamorat dels anys 70: de la música, l’estètica i fins i tot dels valors dels 70.
–Ja que li té una tírria especial a Jaimito, ens n’explicarà un d’Eugenio
–«Carinyo, fa temps que no em compres res», li diu la senyora. «És que no sabia que tinguessis botiga».
–¿Ens improvisa un acudit de catalans?
–Des de fa un any i mig estic cada dissabte al teatre Alexandra de Barcelona. Així que no en diré res de mal, de Catalunya.
–Ja, però només li demanava un acudit de catalans.
–Com no sigui aquell que van dos catalans i es cau el del mig…
Per a més informació consulti l’edició en paper.
