- El Museu del Tabac obrirà l’any amb ?Game Over,’ mostra interactiva sobre la història videojocs
EL PERIÒDIC
SANT JULIÀ DE LÒRIA
- El lampsiat més eixerit de la pantalla: Super Mario Bros. Foto: EL PERIÒDIC
la cita és el 23 de febrer al Museu del Tabac lauredià: una proposta fresquíssima, per no dir absolutament marciana en aquest racó de món. ¿O no ho és topar-se en aquest venerable recinte per on han passat des de Goya i Rembrandt fins a Dalí, Calder i Diego Rivera el paio aquest del bigoti i la gorra, l’improbable lampista que respon, diuen, al nom de Mario? Un mite, una autèntica llegenda en la història dels videojocs, creada per Nintendo el 1985 i que va suposar la primera vegada per a la generació que s’havia criat amb el ZX Spectrum i el Commodore –¿recorden aquestes relíquies plistocèniques?
Doncs Mario i els seus col·leges de pantalla –Luigi, els Koopes, Bowser i la princesa Peach, deixem-ho aquí– són només alguns dels protagonistes de Game Over, la pròxima mostra que farà parada i fonda a l’antiga fàbrica Reig i que repassa de forma interactiva, amb pantalles, videos, documents i tota la parafernàlia tecnològica, la història del videojoc, des de la irrupció com un simple entreteniment fins a la consagració definitiva com un dels llenguatges artístics més carcaterístics del tombant de segle. I ho fa –ho podíem intuir– de la mà de tres dels mestres indiscutibles del gènere. Per començar, el japonès Shigeru Miyamoto (1952), home clau de Nintendo i el pare no només de Super Mario Bros sinó també d’altres títols de referència, des de Donkey Kong fins a The Legend of Zelda –¿els sonen?
‘sim city’ i ‘medal of honor’ / A Miyamoto l’acompanyen –ni que sigui a través de les seves criatures– altres dues patums del videojoc: John D. Carmack (1970) i Will Wright (1960). Sí, bé, és possible que els noms no els diguin gran cosa, però, ¿i si parlem de Wolfestein 3D, Doom, Half Life, Medal of Honor o Sim City (i totes les seves variants)? ¿A què la cosa canvia? Tots tres seran el fil conductor de Game Over, mostra pionera a Espanya, comissariada pel crític d’art català Ricard Mas i produïda per Unnim, la nova marca sorgida de la fusió de les caixes de Sabadell, Manlleu i Terrassa. Game Over va començar a jugar el novembre del 2006, i des d’aleshores ha girat per Barcelona, Madrid, Salamanca, Valladoid, Panmplona i Sabadell, entre d’altres ciutats, i l’han visitat prop de 200.000 espectadors. La cosa promet: pel gir copernicà que representa respecte a les exposicions que habitualment recalen a la nostra cartellera –el més similar que es recorda és l’efímera aventura d’Art Futura– i perquè dóna carta de naturalesa (artística) a una de les manifestacions lúdiques més populars, massives i a la vegada vilipendiades del nostre temps. Game Over es completa amb un catàleg històric per a gourmets del videojoc. Hi trobarem, segur, relíquies com el tennis, Packman i Deffender. Servidor ja es veu desenterrant el vell Spectrum.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
