- Forma part de la sèrie que Marie-France Veyrat exposa a la sala fins al 24 de febrer
EL PERIÒDIC
ANDORRA LA VELLA
- L’obre de Veyra, des de la setmana passada davant el comú de la capital Foto: EL PERIÒDIC
Segur que ho recorden: la impactant escena amb una colla d’homínids xisclant al voltant del monòlit de 2001: una Odisea del espacio. Doncs un monòlit igual d’extemporani va aparèixer la setmana passada a la plaça Rebés de la capital. Amb la diferència que no és cap metàfora de la –posem-hi– divinitat, sinó una de les obres de la sèrie Arquietctònics que Marie-France Veyrat, escultora francesa afinacada a Almoster, Tarragona, exposa fins al 24 de febrer a la galeria Riberaygua. Una vintena de peces d’inspiració vagament asteca, segons confessió de l’autora –d’aquí el títol d’aquesta nota– en marbre, bronze i –atenció– poliestirè expandit, i que evoquen ni que sigui de passada els tòtems de la nostra Judith Gaset. ¿Poliestirè expandit? Ras i curt: vulgar escuma d’embalar que Veyrat treballa amb cúter per extreure’n les formes entre geomètriques, arquitectòniques i –tornem-hi– asteques que conformen el seu univers simbòlic.
Diu l’escultora –que ha tastat en prèvies reencarnacions artístiques la pintura, el land art, el digital, les instal·lacions i el tèxtil, i que s’estrena ara al país– que l’escuma és un material «tan noble com el marbre o el bronze», i que forma part de la feina de l’artista «ennoblir» una substància normalment destinada al contenidor de la brossa. Una altra cosa és que col·leccionistes i diletants opinin el mateix. De fet, la sèrie amb què compareix a la Riberaygua combina per si un cas –i ja s’ha dit– les obres en poliestirè amb les molt més ortodoxes a base de bronze i marbre. I les d’escuma les protegeix amb una urna de vidre. El poliestirè és un material noble, no ho dubtarem mai; però millor que ho sembli. I l’urna hi ajuda. L’exposició, que du per subtítol Dels signes als símbols, es completa amb una mena de quadre gegant amb la creu –llatina, grega, zen, de Malta, Lorena i Santiago, i així fins a una dotzena de creus i formes– com a motiu central.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
