La galeria Riberaygua planta un monòlit ?asteca’ a la plaça Rebés

  • Forma part de la sèrie que Marie-France Veyrat exposa a la sala fins al 24 de febrer

EL PERIÒDIC
ANDORRA LA VELLA

Periodic
L’obre de Veyra, des de la setmana passada davant el comú de la capital Foto: EL PERIÒDIC

Segur que ho recorden: la impactant escena amb una colla d’homínids xisclant al voltant del monòlit de 2001: una Odisea del espacio. Doncs un monòlit igual d’extemporani va aparèixer la setmana passada a la plaça Rebés de la capital. Amb la diferència que no és cap metàfora de la –posem-hi– divinitat, sinó una de les obres de la sèrie Arquietctònics que Marie-France Veyrat, escultora francesa afinacada a Almoster, Tarragona, exposa fins al 24 de febrer a la galeria Riberaygua. Una vintena de peces d’inspiració vagament asteca, segons confessió de l’autora –d’aquí el títol d’aquesta nota– en marbre, bronze i –atenció– poliestirè expandit, i que evoquen ni que sigui de passada els tòtems de la nostra Judith Gaset. ¿Poliestirè expandit? Ras i curt: vulgar escuma d’embalar que Veyrat treballa amb cúter per extreure’n les formes entre geomètriques, arquitectòniques i –tornem-hi– asteques que conformen el seu univers simbòlic.

Diu l’escultora –que ha tastat en prèvies reencarnacions artístiques la pintura, el land art, el digital, les instal·lacions i el tèxtil, i que s’estrena ara al país– que l’escuma és un material «tan noble com el marbre o el bronze», i que forma part de la feina de l’artista «ennoblir» una substància normalment destinada al contenidor de la brossa. Una altra cosa és que col·leccionistes i diletants opinin el mateix. De fet, la sèrie amb què compareix a la Riberaygua combina per si un cas –i ja s’ha dit– les obres en poliestirè amb les molt més ortodoxes a base de bronze i marbre. I les d’escuma les protegeix amb una urna de vidre. El poliestirè és un material noble, no ho dubtarem mai; però millor que ho sembli. I l’urna hi ajuda. L’exposició, que du per subtítol Dels signes als símbols, es completa amb una mena de quadre gegant amb la creu –llatina, grega, zen, de Malta, Lorena i Santiago, i així fins a una dotzena de creus i formes– com a motiu central.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

Comparteix
Notícies relacionades
Comparteix
El més destacat
Publicitat
Entrevistes culturals
Director de dansa del Junior Ballet de l’Òpera de París
Historiadora especialitzada en la història de les dones
Actriu i còmica
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu