- ?La Seu, 1936′ evoca els sagnants inicis de la guerra a la capital de l’Alt Urgell
EL PERIÒDIC
ESCALDES-ENGORDANY
- Portada de La Seu, 1936 Foto: EL PERIÒDIC
7 d’octubre del 1936. Piquen a la porta del pis on viu Àngel Ballarà Farré a la plaça d’Espanya de la Seu. Just on avui hi ha la floristeria La Serra. Piquen a la porta i de seguida segueixen uns trets d’escopeta. És un grup de milicians, que li volen la pell a Ballàrà, l’armer de la capital urgellenca. No els posarà fàcil, l’armer, que es parapetarà primer rere dels matalassos que ha disposat a les finestres i repel·lirà a trets l’atac, i fugirà després per la porta del darrere, carrer Canonges avall. Però els milicians són molts, el persegueixen i l’acaben abatent: el fereixen amb un tret a la cama, a l’alçada de l’Isla, després el rematen. Aquest és el relat fred de la cacera i mort de Ballarà, un dels molts fets sagnants que van tenir lloc a la Seu els mesos següents a l’aixecament nacional i l’inici de la guerra civil espanyola, quan la legalitat republicana va fugir per potes de l’Alt Urgell i va cedir el pas a l’ordre que imposaven els comitès anarquistes.
L’explica Francisco Javier Galindo a La Seu, 1936 (Salòria) un volum on ha tirat d’hemeroteca, de biblioteca i també i sobretot de testimonis presencials i records propis. Un volum d’ara imprescindible per entendre com se les gastaven el comitè local, i sobretot restituir el lloc i la memòria que els correspon a les víctimes d’aquells mesos de caos i de barbàrie. L’assassinat de l’armer va acompanyat de la molt reveladora transcripció de les actes del comitè immediatament posteriors a la mort de l’armer. O armé, per als milicians, de l’execució del qual «no gosen parlar-ne si no és per fer-se retrets o per excusar-se’n la responsabilitat, eludeixen referir´se al fet concret i en parlen amb un llenguatge gairebé críptic», diu Galindo.
Hi ha altres casos igualment esgarrifosos, com l’assassinat dels germans Lluís i Ignasi Tarragona, la nit del 2 de setembre del 1936: Lluís, mortalment ferit per la ganivetada que li clava una miliciana, tots dos introduïts a la força enun cotxe, rematats a trets i abandonats a Tavèrnoles, on l’endemà van aparèxier carbonitzats. I hi ha fialment les execucios sumaríssimes perpetrades els dies 9, 10 i 11 d’octubre al cementiri de la Seu: una vintena més de víctimes entre les quals es compta el mateix pare de Galindo –Salvador Galindo López– iJaume Sabrià, malferit però pel que es veu no pas mort, a qui, atenció, l’enterramorts «trobà el matí següent agafat a la reixa de la porta, on el va rematar». No va ser al Salvatge Oest, sinó a la Seu, el 1936.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
