La ministra d’Educació, Roser Suñé, va donar ahir extensa informació sobre el Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà (Permsea), que com a punt més cridaner té la incorporació progressiva de l’iPad2 com a material escolar obligatori a segona ensenyança.
La informàtica, a l’escola, ha de ser un mitjà i no pas una finalitat. És una disciplina que ha de servir a la docència i, per tant, n’ha de ser subsidiària, una eina més, doncs —importantíssima, això, sí—, però una entre totes les que el docent té a disposició seva per tal de dur a terme la feina. És cert que hi ha detractors. Una enquesta feta pel sindicat Ustec-Stes al 83% dels instituts catalans on es va iniciar el projecte 1×1 posa de manifest que els professors consideren que els alumnes es distreuen més amb els ordinadors. Dos de cada tres professors asseguren que la introducció de la tecnologia a les aules fa que els alumnes estiguin dispersos i el 40% reconeix que els estudiants usen l’ordinador a classe per connectar-se a les xarxes socials. Per contra, l’enquesta també recull que el fet de tenir ordinadors ha fet reduir els conflictes a les aules perquè els estudiants estan més distrets.
Però no es pot anar contra el progrés. L’ús de les noves tecnologies és un fet innat en les generacions joves i s’ha de saber treure’n profit d’aquesta habilitat. Cert que la tauleta informàtica té un cost elevat, que se suposa que anirà disminuint a mesura que se’n popularitzi el seu ús, però també ho tenen els llibres de text i la diferència global és petita. Per això el que ha de funcionar com un rellotge és el sistema de beques per donar suport a les famílies que no puguin accedir a la compra d’un iPad2, de la mateixa manera que es fa amb el material escolar. Anar en contra de la tauleta a les aules és anar en contra del progrés: una batalla perduda.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
