- Foto: TONY LARA
Va néixer a Saragossa fa 40 anys i ha viscut a Andorra des de que té memòria. Va estudiar Direcció Hotelera i Restauració a Barcelona. Creu que treballar en el món dels hotels i els restaurants és una droga que l’enganxa i que, sacrifici apart, l’aporta moltes satisfaccions. Considera que els entrebancs i les dificultats enriqueixen i et fan més fort.
–Quina és la seva afició preferida?
–Si únicament puc escollir una…? em quedo amb una bona ruta en moto, gaudir de la carretera, d’indrets espectaculars i del “petardeo” d’un motor “V-TWIN” ,tot barrejat et dóna una sensació de llibertat difícilment explicable.
–Què li agrada més d’Andorra?
–La riquesa natural que ens envolta. Et permet evadir-te i relaxar-te a un pas del nucli urbà i de les aglomeracions. Aquestes muntanyes cada vegada et sorprenen amb paisatges i indrets especials.
–I el què menys?
–La saturació i la incoherència que hem generat en molts aspectes: urbanístics, turístics, comercials, … Crec que van perdre la possibilitat de crear un país idíl·lic i a data d’avui tenim per davant una marató si volem recuperar el temps perdut.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–El pic Negre i Camp de Claror, a més de 2.500 metres les vistes són magnifiques i la perspectiva d’Andorra canvia radicalment.
–Acostuma a reciclar?
–Si, d’una u altra manera hem de contribuir a salvaguardar l’única casa que tenim.
–Està d’acord amb pagar IRPF?
–Sí , clar que sí. Si volem tenir bones infraestructures, carreteres, hospitals col·legis… s’ha de contribuir. Del que no estic d’acord és en la manera en que es malgasten aquests diners.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–En alguna que altra ocasió, de vegades va bé obrir horitzons, canviar d’aires, aprendre d’altres maneres de treballar i conèixer altres cultures i tradicions. És una manera d’enriquir-te i de créixer.
–Li satisfà el model sanitari?
–Si el comparo als existents a altres països sí, però això no vol dir que pogués ser millor.
–Comprar a Andorra és barat?
–Dependrà a qui li demanis i del que vulguis comprar. Personalment, la cistella per la compra del dia a dia, jo no la trobo barata.
–L’ interessa la política?
–Tal i com coneixem la política de la societat actual no m’interessa. Per desgracia sembla que a la política si que l’interesso i no para de interposar-se en el meu dia a dia.
–Se sent inquiet sense el mòbil?
–Al contrari, m’agrada la quietud i la pau que t’envolta quant no estàs connectat. La veritat és que hem generat un monstre, tot el dia connectats amb gent que esta als nostres perfils i xarxes i ens oblidem de la persona que tenim just al costat. És trist anar a beure o sopar amb el amics i en lloc de parlar amb els presents s’està wassapejant amb els que no estan.
–Quin és el programa de TV que més li agrada?
–No podria dir-te un, si he de mirar la TV m’agrada mirar programes documentals, de divulgació tecnològica i científica o de turisme, entre d’altres.
–Té por a la mort?
–No. La entenc com un procés natural i del que ningú s’escapa. El que temo és la seva aproximació imparable, no arribar a fer i sentir tot allò que m’agradaria. Que hem quedi alguna cosa pendent.
–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–Si. En uns casos una caixa de fusta i en altres una urna.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
