- Arellano impulsa un projecte pluridisciplinari que s’estrena a la tardor
EL PERIÒDIC
LA MASSANA
- Imatge virtual que recrea l’escenari de les Fontetes amb les pantalles transparents i, al mig, el teatre en miniatura Foto: clown palace
Se’n recorda el lector de Cisne? Sí, home, aquell sorprenent, curiosíssim i per què no, espectacular curtmetratge d’stop motion –ja saben, animació fotograma a fotograma– protagonitzat per ninots de Playmobil i concebut, gestat i parit pel cineasta Daniel Arellano (Art de garatge), que es va presentar en l’última edició del festival Ull Nu… Doncs bé, Arellano torna a embarcar-se en un projecte inèdit en el nostre racó de món i que parteix, ni que sigui conceptualment, d’aquell Cisne iniciàtic: es titula Clown Palace i és –com a mínim, sobre el paper– l’artefacte escènic més prometedor que s’ha vist per aquí dalt els últims temps. Ell defineix la criatura com una «performance multimedia» que parteix de l’stop motion i que ombina un grapat de disciplines escèniques, des de la dansa contemporània fins al clown i les videoprojeccions –¡i en viu! Tot plegat, representat en un teatre en miniatura –perquè se’n facin una idea: de la mida d’una caixa de sabates– ubicat al mig d’un escenari real: el de les Fontetes, on està prevista l’estrena de Clown Palace: el 13 de setembre, exactament.
Anem a pams perquè Arellano és el primer a entendre que no és fàcil vendre la seva nova criatura. L’argument de Clown Palace remet als contes infantils: un pallasso anomenat Le Clown que va a espetegar per equivocació al palau del títol, habitat per uns feliços àngels blancs amb qui descobrirà «l’amistat, el coratge i l’amor», després de superar l’atac dels fènix blaus, els dolents de la història que no poden suportar que Le Clown i els seus amiguets se la passin tan bé que fins i tot tinguin temps d’enamorar-se. La gràcia de tot plegat és que la (ejem) acció transcorrerà a l’escenari en miniatura, i l’interpretaran no uns ninots de Playmobil com a Cisne sinó uns personatges creats per a l’ocasió per Eve Ariza. La cosa no s’acaba aquí: els personatges els mouran dos ballarins dos ballarins, i l’acció, filmada en video, e s projectarà simultàniament en unes pantalles instal·lades a l’escenari de les Fontetes, on també es projectaran videos prèviament enregistrats. Arellano no s’ha inventat res. Diu que els últims anys s’ha amarat de les últimes tendències en performance, a Nottingham (Trobada mundial de Joves artistes), Ancona (Biennal de Joves artistes Mediterranea 16) i al festival de Reykjavik, on hi va anar a espetegar de la mà de Little Constellation. Que ho ha barrejat amb les influències de Mélies, Burton i el Guy Laliberté dels primers temps del Cirque du Soleil. I que tot plegat ho ha sacsejat a la coctelera: el resultat és Clown Palace, que –diguem-ho ja d’entrada– s’ha posats unes referències altes. Que diem, altes; altíssimes.
Un projecte difícil de visualitzar, acceptem-ho ja d’entrada, i que Arellano tira endavant amb una desena de creadors… que treballen cadascú des del seu taller. Amb el petit detall que n’hi ha que el tenen a Barcelona, i d’altres a Holanda i Canadà. Així que s’ha imposat treballar via Skype. Només es trobaran a la Massana la setmana prèvia a l’estrena. A banda d’Arellano i d’Ariza, la quota andorrana la completen la cantant Alèxia Verdaguer i la ballarina Emma Roba, que firma les coreografies que els manipuladors interpretaran també a l’escenari real. El pressupost del projecte, a l’altura de les ambicions conceptuals dels seus creadors: 43.000 euros, la meitat del qual ja han cobert. De moment, l’objectiu és estrenar l’obra, d’una hora de durada, el setembre a les Fontetes, que el Comú els ha cedit en un conveni de col·laboració. I com que Arellano & Co. ho tenen tot previst, després dels dos bolos previstos a la Massana obriran període de contractació per a la gira mundial que –de nou sobre el paper– els ha de veure desfilar per Barcelona, Amsterdam, Berlín, Reykjavik, Toronto i Santiago de Xile –la ciutat natal del director i on, per cert, va començar tot: amb una primer espectacle de Playmobil destinat al públic infantil, que va créixer fions a convertir-se en Cisne i que ara muta en Clown Palace. Una cosa tan rara, tan original i tan innovadora –per als nostres escleròtics paràmetres–que mereix arribar a bon port. Si se’n volen fer una idea, punxin a http://youtu.be/jIZQEQ29Epc . S’enduran una bona sorpresa.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
