Ahir el MI síndic General feia el tradicional discurs de Sant Tomàs a Casa de la Vall. Va centrar part del seu text en l’afer BPA i en les conseqüències d’aquest sobre la imatge del país. Però alhora obria una reflexió a la qual no hi estem gaire acostumats dels polítics: «Hom no pot deixar de preguntar-se on ens devem haver equivocat perquè se’ns hagi assenyalat amb el dit amb tanta força». I seguia dient que precisament no són unes paraules adreçades als polítics, sinó a tothom del país que amb les seves actuacions hagui pogut comprometre la seva imatge. El Sr. síndic té raó, alguna cosa devem haver fet malament, els uns i els altres, tots plegats, uns per fer-ho i els altres potser per mirar cap a una altra banda mentre aquell ho feia, uns per acció i altres per omissió.
I té valentia per obrir aquesta reflexió en un país on ens acostumem a tapar les vergonyes. Cal valentia per afrontar els errors del passat, i tots els països, tots, miren d’amagar allò que no fan bé sempre que poden. I és cert, molta gent al país ha viscut de l’opacitat financera, del contraban o, encara més enllà, de l’estraperlo, i negar-ho (o amagar-ho) no ens farà millors, ens farà sospitosos a ulls dels de fora, que és el que ha passat, i és pel que ens assenyalen amb el dit. Tenim un país extraordinari, amb gent extraordinària, amb coses molt bones, i algunes (poques, per sort) de dolentes. Hem de ser capaços d’espolsar-nos la pols del passat, per llançar-la ben lluny sense por i sense complexos.
Els temps han canviat i les informacions, certes o falses, corren amb menys de cinc minuts arreu dels països veïns, i de la resta del món, i la millor arma per mantenir una bona imatge és ser capaç d’explicar qui som, què fem i per què ho fem, sense perdre temps, sense mitges tintes, sense clarobscurs. Perquè anar cap a una Europa que ens mira amb recel, no és la millor manera d’entrar-hi.
Però aquesta és una cursa en la qual han de córrer els polítics, seva és la responsabilitat perquè els ciutadans els l’hem donat, però això no ens excusa a cap de nosaltres de posar-nos a córrer darrere d’ells, perquè això no ho aixecarem si no ho fem entre tots.
