La seva vinculació amb Madagascar va arribar, en certa manera, de casualitat, perquè la seva intenció era marxar a la Índia a la Fundació Vicente Ferrer. Una companya de feina li va parlar d’Aigua de coco i del projecte a Madagascar i va canviar els seus plans. D’això fa més de quatre anys. És el president d’aquesta ONG des de la seva creació oficial a Andorra, l’any 2011. El seu imminent projecte és un «molt engrescador», la vista d’onze noies de l’escola de futbol de Magadascar i que arriben al Principat a passar quatre dies.
–En què consisteix ‘Aigua de coco’?
–Ens dediquem, sobretot, a educació. Tenim dues escoles a Madagascar o una altre a Cambodja i també tenim una escola esportiva, que és amb la que portem d’aquí 15 dies a unes noies a jugar a futbol a Andorra i tenim altres d’art i de música. Potser aquesta és la més coneguda al país, perquè d’aquí ha sortit la Malagasy Gospel, un cor d’adol·lescents que han vingut ja quatre o cinc vegades a fer un concert. Ara hem obert un projecte d’ajudes a mares que tindran nens i l’ajudem des de que es queda embarassada fins als dos anys. S’estima que aquesta etapa és bàsica per evitar la malnutrició crònica.
–Quantes noies vindran a jugar a futbol?
–L’1 de desembre, onze noies, d’entre 15 i 20 anys, s’estaran quatre dies al Principat i ho hem batejat com La gira esportiva d’Aigua de coco i aniran també a França i a Espanya. Com t’he comentat tenim una escola de futbol a Madagascar i un grup de joves que allà és un èxit tenir-ho. Durant la seva estada faran activitats amb l’escola amb la què estan agermanats d’Escaldes, jugaran a futbol i gaudiran també de la part lúdica i podran anar a Caldea o Naturlandia. No són futbolistes professionals, perquè també estudien, entrenaran amb la selecció femenina, veuran un entrenament del MoraBanc Andorra i rebran una formació de primers auxilis dels Bombers i un taller de defensa personal. La culminació és que el dia 5, als Serradells, hi haurà un torneig amb les noies de la FAF i un grup d’Special Olympics.
–Què es va trobar a Madagascar al 2010?
–Va ser la meva primera visita allà. Em trobo un país molt interessant a tots els nivells i tranquil, malgrat ser Àfrica i els estereotips que poden tenir de perillositat. A nivell d’ONG, vaig veure que hi havia llavor de fer projectes molt macos. Nosaltres sobretot, treballem en temes d’educació, amb una gent molt maca i amb la col·laboració del personal de la zona i sempre disposats a ajudar en tot. Fa uns mesos vaig tornar de la meva segona estància a Madagascar, bona part del 2015, des del gener fins a l’agost.
–Captivat per la tasca del voluntariat?
–Enganxa i molt. Comences i tens una llavor allà que va creixent i cada cop t’impliques més i més. No em va canviar la vida, però sí què és cert que t’aporta molt com a persona. La majoria de gent que s’inicia en aquest món i fa un viatge i es fica de ple, s’acaba enganxat,
–Què li aporta la tasca que fa a ‘Aigua de coco’?
–Moltes coses i a diferents nivells. En el terreny personal, conec com està la situació a Madagascar i sé que, amb molt poc, podem fer molt. A nivell de voluntariat, des que estem a Andorra, l’associació va creixent, em permet conèixer a molta gent, i treballar amb el grup de voluntaris d’aquí, que són fantàstics. I omple molt el saber que ajudes als demés.
–Com gestiona la feina dels voluntaris?
–L’associació a Andorra depèn de les accions que es facin. Per exemple, ara que venen aquestes quatre noies ens implica molta feina perquè s’han de fer preparatius de moltes coses: allotjament, activitats, àpats, escoles… Nosaltres ens anem reunint per valorar les necessitats. La darrera vegada vam fer una nit solidària de concerts al Camden, a Escaldes i uns quants dies abans t’has de moure.
–Tornarà a Madagascar?
–No entra en els meus plans, el món és gran i m’agradaria veure més.