Jose Antonio és un dels impulsors del projecte eZOO, una iniciativa que pretén evolucionar el paradigma dels zoològics creant noves experiències i mostrant el comportament real que tenen els animals en el seu hàbitat natural. A través de les noves tecnologies, eZOO vol crear realitats virtuals, hologrames o escenaris de 360 graus perquè els animals puguin ser enregistrats en llibertat i no visualitzats a través dels barrots i tancats en recintes de pocs metres quadrats. / Per ESTEFANIA GRACIA
–Com neix eZOO?
–Ja ens dedicàvem a projectes de la comunicació no convencional treballant a través de noves tecnologies multimèdia, com la realitat virtual, els hologrames o altres projeccions d’innovació. A partir d’aquí, per la nostra sintonia amb fundacions i protectores d’animals, vam creuré oportú iniciar aquest projecte.
També per casos com l’elefanta Susi, del zoo de Barcelona, que al quedar-se sola, volien portar-li un company perquè no estigués trista. Però les fundacions no ho veien bé perquè deien que si es portava un altre elefant, ja serien dos els elefants tristos, per tant, el que s’havia de fer era buscar una forma perquè la Susi sortís del zoo. Però aquest es negava, perquè deia que la gent vol veure elefants. Llavors vam veure que aquests problemes s’havien de solucionar.
–Quina és la seva meta?
–Aconseguir que els zoològics vagin canviant el paradigma. Per exemple, avui en dia quan un zoo vol renovar un espai, truca a una empresa que faci espais per albergar als animals. I volem que això canviï, que prescindeixin de l’espai físic i que ens truquin perquè gravem als animals en el seu habitat natural i que amb la tecnologia els puguem apropar a la societat. Així els zoològics podrien passar a ser virtuals, i es deixaria de tenir un animal de carn i ossos tancat, perquè el comportament vers un animal lliure tampoc és el mateix.
I no només parlem d’un plasma, aquests zoos virtuals poden ser hologrames, realitats virtuals, projeccions a 360 graus, o espais envolupants on et pot passar un dofí, una balena o qualsevol altre animal per sobre o pels costats. A nivell de costos, també és més econòmic, no és el mateix fer l’espai, portar els animals i mantenir-los que fer la gravació.
–Com actuen per fer aquest nou paradigma?
–Contactant amb els zoològics perquè coneguin les noves possibilitats i canviïn el paradigma actual. I al mateix temps, estem creant una col·lecció de personatges de diferents animals per arribar més a la població. Aquests podran tenir molts formats i el primer serà el peluix Cheempo que es vendrà a través d’Internet a nivell mundial. Però tenim pensat que Cheempo també pugui ser un videojoc i estem preparant un capítol pilot cartoon del personatge. On estarà acompanyat dels seus pares o la germana. Per tant, Cheempo serà el primer dels personatges d’eZOO, però el següent podria ser una balena, un elefant…
–Com seran aquests ‘cartoons’?
–Volem que es mostri, en aquest cas, la vida dels ximpanzés en el seu entorn natural, però sense que sigui un documental típic del National Geografic. No serà com els animals que podem veure avui en dia en els dibuixos que van a l’escola amb la motxilla o fan accions humanes. Busquem que el Cheempo faci els mateixos sorolls que un ximpanzé de veritat, però apropant-nos al públic infantil, un dels objectius que també tenim.
–En què ajudarà Cheempo als ximpanzés reals?
–El Cheempo costarà 20 euros més l’enviament. I d’aquests, 10 aniran a l’Institu Jane Goodall per col·laborar amb projectes que tenen al Congo i a Camerun on lluiten perquè els ximpanzés visquin en una reserva o en un santuari i no tancats en espais petits, a més d’impulsar cada cop més els espais virtuals o les noves tecnologies com alternativa als zoos tradicionals. Els altres deu euros s’utilitzaran per pagar la fabricació de Cheempo, fer créixer el projecte eZOO, contractar a més gent, crear nous continguts que ens serveixin per apropar-nos a altres zoos o televisions i poder implementar cada cop més els espais virtuals.
Però això serà un procés lent, perquè molts dels animals que estan avui en dia en zoològics ja no poden tornar a la vida totalment salvatge, perquè no saben caçar o no es comporten com en la natura, i per tant, no es poden posar en llibertat així com així.
